Enviat per: lakk | Octubre 25, 2009

FESTA DE DRETES

D’acord sí, no m’encanta la festa “convencional”. I què us he de dir? Doncs que la trobo depriment, degradant, hipòcrita i faltada de cap sentit de la responsabilitat. No ho sé si se’n podrien dir més coses en sentit genèric… Amb una certa por de que això no es degui a un dogma irracional gravat a la meva “íntegra” moralitat, trobo arguments completament racionals i tangibles d’aquesta realitat.

El més tangible i provat seria la “ressaca”, els resultats inesperats com embarassos no desitjats o contraure malalties de transmissió sexual, el vandalisme, la impossibilitat de raonament o la mort sobtada per la reducció d’una velocitat enorme en un xoc instantani.

I la meva pregunta, espero que sensata, és: aquest enorme sacrifici, és compensat per una diversió i enriquiment satisfactori? La resposta personal i potser intransferible és no. I, qui sap si, soprenentment, no sigui que la diversió i enriquiment de totes aquelles persones que respondrien sí, no sigui, més que plaer, una reducció del costós cost de l’hàbit de la justificació de felicitat en detriment del benefici de la pròpia producció de plenitud. És a dir, pels que us hàgiu perdut en aquesta frase tant llarga i farragosa, el que volia expressar és la sistemàtica destrucció de les eines pròpies intocables (alguns cops desconegudes) inherents a l’humà que poden proporcionar de forma gratuïta un benestar increïble i que reforçat amb una relació social, un enriquiment cultural i la recol·lecció de vivències increïbles poden aconseguir un nirvana molt buscat i poc trobat a les discoteques internacionals.

Aquestes eines són els sensors que treballen el que jo entenc per “espiritualitat”, que, repeteixo, per mi, no és ni ha de ser més que meditar sobre un mateix i sobre l’obscuritat de l’ànima humana i del món, que trobar, buscar, conèixer i prendre consciència de cada part d’un mateix, molts cops, o casi sempre, amagats a les banalitats que ens tenen entretingut al dia a dia.

Des d’una perspectiva més aviat econòmica, social i política (si és que l’anterior no ho era) puc assumir, penso, que anar de festa, de discoteca, és purament de dretes o si més no capitalista. És sortir i consumir, tant com es pugui, assumint dogmàticament que tot allò que fas és agradable encara que no ho sigui. Una mica com fumar, que també és molt capitalista, consumir i consumir encara que no agradi i encara que se sàpiga que no és bo pel cos.

Fent comptes… Una consumició costa aproximadament entre 4 i 6 euros (tampoc sóc un expert, potser és més), i la mitjana optimista és que es fan 3 consumicions per “sortida”. Això porta a un cost de entre 12 i 18 euros només de beguda en una nit. Suma el cost del transport, del temps perdut l’endemà, de la possible entrada a l’establiment i de l’enorme risc a que l’alcohol en intravenosa no t’impedeixi de actuar correctament davant un situació determinada.

Vaja, sort fiesteros reaccionaris!

Jo me’n vaig a la muntanya a veure les estrelles…

Salut i independència a l’alcohol!

lakk.

ps: per no parlar del masclisme de la festa… en el vídeo de sota, vaja, els Black Eyed Peas em cauen molt baix…

BLACK EYED PEAS – I GOTTA FEELING

ELS PETS – A VEGADES EL MÓN EM FA POR

Enviat per: lakk | Octubre 9, 2009

MERCAT vs COOPERACIÓ

Un home entra en un bar. Demana un cafè.

En el món del lliure mercat el cafè tindrà un preu, determinat per les lleis de l’oferta i la demanda. Aquest preu estarà determinat per l’entorn, per diverses situacions o per impostos. L’home que entra al bar, com alguns altres milions de persones, treballa i produeix, bescanvia factors de producció (hores de treball, drets de propietat…) que ell té, per diners. Amb aquests diners, com alguns altres milions de ciutadans, satisfà algunes de les seves il·limitades necessitats i alguns dels seus luxes.

Depenent de les preferències de totes aquestes persones, alguns productes tindran més demanda, i aquesta alta demanda farà que augmentin els preus ja que moltes persones volen el mateix producte. Donat que el criteri perquè es faci la venda és el millor benefici pels dos agents, venedor i comprador, el valor del producte l’establirà el qui pagui més, doncs serà el qui més benefici li donarà al venedor. Podrien haver-hi altres criteris, com que el venedor triarà entre els compradors, el més bonic. Tanmateix, el del màxim benefici sembla més suculent…

economia

Aquest funcionament extrapolat al món, sumant-li milers de condicions estatals i financeres, sumant-li lobbies i monopolis, ens dóna, com a resultat, el món on vivim. Un món de crisis, guerres i fam.

Alternativament, hi ha molta gent que viu, avui en dia, en la vida alternativa. En cooperatives que mantenen un contacte mínim amb el mercat i el món exterior, pensant que fer-ho, seria incoherent a la seva ideologia. Aquestes organitzacions es regeixen per un sentiment mutu de cooperació, la idea del compartir. Se’ls diu anti-sistema, o progres o kumbas, o fins i tot okupes (alguns ho són).

La manifestació màxima d’aquest sistema em fa por i llàstima. Un món sense estat donada la descentralització extrema i la impossibilitat d’organitzar-se i especialitzar-se.

Veig una marcada incoherència en les dues formes de fer. Per una banda, els liberals proclamant la llibertat i el lliure albir. Per altra, els “antis” que malgrat no voler usar el sistema, bé que van a l’hospital si s’estan morint, bé que truquen la policia si els estan atracant. No es podria imaginar un intermig?

La especialització i la tecnologia ens interessen a tots, i ens permeten assolir un benestar i una llibertat que potser no podríem imaginar sense elles. Tanmateix, la falta de consciència i educació, com la mercantilització ens porten a un sistema corrupte, arrogant, cobdiciós i deshumanitzat.

El mercat ens dóna molta informació del valor de les coses i de les preferències de la població. El lliure mercat ens permet escollir les nostres pròpies preferències. La competència ens permet millorar i millorar (que no vol dir augmentar) i aconseguir l’excel·lència amb els incentius de la satisfacció1.

Per altra banda, la cooperació ens mostra la part més humana de nosaltres. A més el moviment va acompanyat d’una idea d’austeritat necessària i indispensable. La cooperació permet fer xarxa social, molt important a l’hora de poder lluitar contra injustícies portades a terme amb l’ajuda de la violència i de la inculcació de la idea que els individus no tenim poder sinó que el poder només el tenen els diners.

Penso, que el gran repte de la humanitat en aquest inici, ja no dic de segle, sinó de mil·lenni, és aconseguir els avantatges de la cooperació i del mercat per poder prosperar, progressar, que tothom rebi el que es mereix, no perdre ni tecnologia ni especialització, però tampoc la humanitat que ens porta a altes hores de la nit, escriure posts que no saps si algú els interessarà.

Salut i economia!

Lakk.

MILLOW – AYO TECHNOLOGY

1.-Al darrer campionat mundial d’escalada disputat a Barcelona, podies veure als escaladors que compatien entre ells per ser els millors del món en el seu esport, parlant animadament i planejant junts l’escalada. No es podria extrapolar? Ells estaven competint… és que la competència només pot ser negativa?

Enviat per: lakk | Octubre 1, 2009

STOP KARTING II – DELS ARGUMENTS

El projecte de construcció d’un Karting Internacional a Llinars del Vallès crea controvèrsia. Des del meu punt de vista, hi ha algunes actuacions d’alguns dels agents implicats que em sorprenen. A Llinars, els seus habitants, sense solta ni volta, responen als arguments contraris al karting amb difamacions contra els de Cardedeu. L’ajuntament de Cardedeu es posiciona en contra del karting després de que la seva alcaldessa proposés una ubicació al mateix poble de Cardedeu. Entre mig, alguns intentem ser coherents i pensar i debatre. Em proposo, entre els qui ja ho han fet, i després de valoracions més aviat còmiques anteriors i d’altres més emotives o divulgatives, de estudiar els arguments a favor, en contra i tots aquells arguments que no són arguments però que val tenir en compte.

Manifestament, l’argument a favor més remarcable del karting, és que l’alcalde hi està d’acord. Si aquest karting el volgués fer algú altre i el senyor Martí Pujol hi anés en contra, els de Llinars inventaríem mil històries i anècdotes en contra. Aquest acriticisme llinarsenc i el seu caciquisme tradicional són el millor argument a favor que podria tenir aquest projecte. Aquesta voluntat és revestida d’interessants punts que caldria remarcar: la projecció internacional, l’economia local, l’interès general i el balanç positiu.

Anem a pams. Tot el poble de Llinars té una forta preocupació: la projecció internacional. Ja no som un poblet, ni un poble, amb unes aspiracions de poble i una voluntat d’enriquiment local. Ara som una mena d’empresa multinacional amb uns executius preocupats pel creixement d’aquesta i per la seva reputació. Malgrat tot, ningú s’ha parat a pensar que un poble amb reputació internacional per tenir un circuit de karting no recull cap dels avantatges de tenir un poble reconegut internacionalment. Aglomeracions, problemes amb la mobilitat, problemàtica social i pèrdua d’aquella fantàstica tranquil·litat dels dissabtes a la tarda a la plaça dels Països Catalans. El públic d’un karting internacional no “mola”. Tinc alternatives molt més atractives amb públics més interessants, cultes…  Si bé al cas, ja faré un post numerant-les.

A Llinars la tradició erudita econòmica ens fa entendre perquè tothom s’omple la boca amb les conseqüències per l’economia local; creació de llocs de treball i injecció de capital. Només dir que el que perdrem amb el karting té un valor incalculable que si es pogués calcular superaria amb escreix aquesta injecció de diners i el que podran donar aquests llocs de treball. Malgrat tot, remarcar que a Montmeló, després del circuit, no han aflorat negocis nous… Per bé que si que hi deuen haver nous emprenedors venent audiòfons (permeteu-me una mica d’humor…)

I finalment el assegurar que aquest karting és d’interès general. Per poder dir això, hauríem de tenir la gent avesada a anar en karts, hauríem de pensar que la majoria de la població gaudirà plenament d’aquesta infraestructura. Si això fos així, el karting de Cardedeu estaria cada dia ple. Però, com tots sabem, anar en karts és car, anar en karts i practicar el karting és, en definitiva, el que anomenaríem un esport elitista. És per això que em molesta destrossar un zona verda i tots els altres inconvenients que ara esmentaré, per construir quelcom que només podran utilitzar uns quants, i, a més, amb inversió pública. Finalment, rebutjaria l’argumentació de “balanç positiu” de molts llinarsencs, la de “a veure, encara que faci una miqueta de mal, surt a compte”, ens falta responsabilitat crec, perquè un projecte així, no surt mai a compte.

Havent escombrat per sobre els arguments a favor del karting, perquè no indaguem a perquè una colla del que es podria denominar erròniament “ecologistes” “pollosos” i “antis” es planten tant durament contra la iniciativa.

Per mi, la primera i més important, encara que la que menys força té per la seva subjectivitat i… irrellevància pública, és el mal enfocament de poble, comarca i país. No vull que Llinars sigui el poble del motor, sinó el de la natura, la pau, el coneixement o la cultura, per exemple. Tampoc ho vull per la comarca o pel país. Amb el circuit de Montmeló ja fem (i a mi, ja em sobra). L’esport del motor, ens agradi o no, tal i com s’entén avui en dia, a part de ser un esport elitista, i a part de basar-se en principis desfavorables, té un consum que hauríem d’intentar no promocionar…

Més coses: destruir una zona verda. Si fos per primera necessitat, seria el primer a dir que es destruís (sempre que es descartessin tots els altres llocs), però el karting no ho és. Si s’hi hagués de fer un hospital, una presó, un evocador, una deixalleria… diria que sí. Però un karting, no.

Les molèsties dels habitants de la zona no deuen preocupar a alguns llinarsencs. La mobilitat, el soroll i l’ambient “social” del voltant del circuit serà desagradable, i no crec que “valgui la pena”, en cap cas això resultarà a un “balanç positiu”.

El perill (o seguretat, diria jo) de conurbació imminent després de la construcció del projecte hauria d’engegar les alarmes a tothom. La unió de Cardedeu i Llinars destruirà la identitat local, promourà la destrucció de la flora i fauna d’”entrepobles” i, en definitiva, esdevindrà una mini-ciutat sense cap de les avantatges de viure on vivim.

Voldria deixar una petita secció als mals arguments o no-arguments d’algunes persones:

Si hi ha AVE i Variant, perquè no el kating?“, en definitiva, això no ajuda a veure les factors favorables i desfavorables de la construcció del projecte de karting. A més, ningú està dient que l’AVE i la Variant fossin projectes fantàstics i que no tinguessin cap inconvenient com el té ara el karting. És que no es pot estar en contra dels tres macroprojectes? Què passa si no vols la Variant i el karting, eh? Et talles les venes?

Nosaltres ens vam menjar la variant, ara que ells es mengin el karting“, jo, en el seu moment, essent un vailet, vaig manifestar-me en contra la Variant. Me’n recordo de la meva pancarta: “No a la variant! Estimem la muntanya!”. Ara, torno a dir que no, pel karting, i, que alguna gent que ara està en contra el karting, abans estigués a favor de la variant, només desmereix la coherència d’aquella persona, en absolut la força, validesa i dignitat de la resposta negativa al projecte.

Els de Cardedeu ja van proposar un lloc, si tenen enveja, que callin“. Bé, torno a repetir el mateix, que hi hagi gent incoherent, no tota, no desmereix o no hauria, el missatge de molta gent que poca cosa tenia a veure amb la proposta d’ubicació del karting a Cardedeu. Segueix sense ser un argument (com els altres tres), que parli sobre les avantatges i desavantatges del projecte. Si ens quedem amb l’odi que alguns alberguen dins seu entre els dos pobles, (quina tonteria, com la de les guerres del pròxim orient, recordo) no avançarem, no progressarem, com alguns pensen que faran amb el karting.

El progrés, senyors, és fer millor, gaudint més, consumint menys, més ràpid i amb resultats més satisfactoris. El karting no és progrés, és una estratagema d’aquestes de favors i de “politiqueo”, que és la forma d’anunciar iniciatives i actituds del sistema estatal o públic, sense participar de la ciutadania, i, a poder ser, enganyant-la.

Si-us-plau, que ningú s’ho cregui, ens estant prenent el pèl. Si algú diu que sí al karting, que sigui per raons convincents, que donarà diners al poble no és una actitud responsable.

Salut i stop!

lakk.

    Enviat per: lakk | Setembre 16, 2009

    NOVA TEMPORADA APM?

    Ahir es va estrenar la nova temporada de l’APM? (Alguna Pregunta Més?). Hem començat bé, amb bon peu, amb molt material amb el que riure, vaja, com sempre, els de l’APM? s’estan treballant una bona temporada. I els altres, la Gent APM?, doncs seguirem donant-els-hi suport al 100%.

    PART 1

    PART 2

    PART 3

    Enviat per: lakk | Setembre 13, 2009

    ARENYS DE MUNT

    somnis

    Avui he tingut la sort constitucional, estatutaria i democràtica, per dir-ho d’una forma més o menys transcendental, de passejar pels (avui) tempestuosos carrers d’Arenys, Arenys de Munt. És important dir-ho així: “Arenys, Arenys de Munt”. Hi hem de posar un accent a l’estil 007, un estil d’heroi secret, misteriós (però conegut per tothom), mediàtic i valent.

    Arenys és el nostre heroi. El 13-S de 2009 passarà a la història (vull que passi a la història) com el poble que va iniciar un efecte dominó que va donar a la llum l’evidència de la voluntat catalana d’aconseguir exercir el dret a l’autodeterminació (somni de qualsevol demòcrata), i exercir-lo per aconseguir un estat de dret català, independent, democràtic i social, integrat a la unió europea. Les vil·les i ciutats catalanes tenen la responsabilitat o, si més no, el poder, de cridar ben fort “Volem i podem!”. L’evidència i la vergonya ja va significar en el seu moment la fugida d’Alfons XIII, i perquè no pot suposar la fugida de Catalunya aquest cop? Seria un somni fet realitat. La veritat és que em dóna la sensació d’estar vivint la història.

    De moment Arenys ha dit que sí. Ja tenim un poble menys. Només en queden… uns 945. Arenys, en el seu cas, s’ha quedat ple de personalitats a part de paperetes. Polítics, intel·lectuals, artistes… I és que de gent, n’hi ha molta treballant per aconseguir la sobirania de Catalunya, entitats, grups, partits… Tots junts ho podem aconseguir. Jo deixaria de banda dretes i esquerres, intervenció estatal o liberalisme, avort o el sant crist. Sempre he pensat que ens serà més fàcil arreglar les coses si hem d’anar a “construir un món millor” a Barcelona que a Madrid, i també sempre he pensat que si ens han de donar pel sac, millor desde Barcelona, que si més no entendrem el que ens diuen.

    En fi, que la independència no és l’objectiu final de tot, però sí un començament per il·lusionar i fer xarxa, un oportunitat per demostrar cultura democràtica, una oportunitat, per ser lliures.

    Salut, i com sempre dic, i Independència!

    lakk.

    MESCLAT – CORRANDES COLONIALS

    Entrades anteriors »

    Categories