“Un problema no es pot solucionar amb les mateixes maneres de pensar que l’han creat”

Albert Einstein

Tendim a diferenciar els partits polítics i les tendències ideològiques polítiques en grups. Els dos grans grups són les dretes i les esquerres, però també els nacionalistes, els republicans, els regionalistes, els ecologistes, els liberals, els socialistes, els comunistes, els anarquistes, els antitaurins… Estarem però d’acord que la gran diferenciació és la primera.

Al diccionari de l’enciclopèdia catalana es fa una definició de dretes i esquerres bastant primària que no concorda en absolut amb allò que jo entenia. Defineix les esquerres com aquell partit, ideologia o política de tendència progressista, i progressista; dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat. Això a la tercera edició, ampliada i actualitzada; el meu exemplar és de la reimpressió del febrer de 1995. Per a les dretes diu partit, ideologia o política de tendència conservadora, i per a conservador; [...] lluiten contra les innovacions que els semblen amenaçar l’ordre social. Amb aquesta definició la generalització és considerable.

Vegem abans de fer valoracions una definició més afortunada dels companys de l’IEC. Per a esquerres diu; que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la modificació de les estructures socials, a la igualtat entre individus i a la intervenció pública en les relacions socioeconòmiques per aconseguir aquesta igualtat, i per a dretes; que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la defensa de l’ordre establert.

Òbviament em sedueix més el segon plantejament. De fet, segons el primer, podríem dir que Hitler era d’esquerres, vaya, vaya… Amb el primer plantejament és aquell qui vol millorar el qui és d’esquerres, i ser de dretes, el de semblar, mantenir l’ordre social. Per sort hi ha hagut en la història més recent una gran diversificació; esquerres ecologistes, anarquistes, comunistes, reformistes…, i dretes monàrquiques, feudals, religioses, racistes… Es podria dir que els de l’enciclopèdia catalana han renunciat completament a l’existència de les esquerres, reduint-ho a una pura dialèctica moderna. És a dir, que el sistema no es pot canviar, i és d’esquerres aquell que és més modern. Per sort, l’IEC ha posat els punts sobre les “i”.

Això em fa pensar en l’inexistència avui en dia, en el parlament català, de cap partit d’esquerres. Ni els que s’hi fan dir o que fins i tot porten incorporat el nom, com el PSC o ERC. Suposo que amb l’arribada de la societat del benestar i el concepte estrany de que el sistema capitalista és immutable, s’han esvaït totes les iniciatives d’esquerres reals de forma representativa als òrgans de govern.

Ser d’esquerres, avui en dia, és actuar de forma no oficial, sembla evident. Però no ens ha de semblar estrany, el sistema és contrari a les esquerres, i per tant, farà per eliminar-les o si més no reduir-les, i les esquerres, en la seva iniciativa, no voldran participar d’aquest sistema que els és distant en els fonaments. Vull dir que les esquerres tenen l’únic objectiu de canviar el sistema: complicat de fer des d’ell mateix.

Considero, doncs, que es tractaria de que aquella gent d’esquerres, que creu que les esquerres són la solució a la resignació i la perdició, s’agrupés no per fer força als òrgans de poder, sinó per fer un sistema alternatiu i que quan estigués completament o parcial creat, donés carbassa al sistema capitalista de dretes burgès o multinacional en el que vivim.

És l’hora de la revolució real.

Salut i Independència!

lakk.

LA GOSSA SORDA – CAMALS MULLATS

LA FORTUNA ÉS PELS AUDAÇOS

Vénen uns dies intensos que espero que acabin bé i poguem disfrutar d’un estiu plaent, tranquil i magnífic, amb unes expectatives de futur obertes tal i com les vull.

Gràcies a aquells que feu allò favorable més agradable, i les inclemències més transitables.

…gràcies a una noieta fantàstica!

lakk

BILLIE THE VISION AND THE DANCERS – SUMMERCAT

Fa poc vaig fer un post mostrant la meva tendència abstencionista, NO SEAS IDIOTA es deia. Ara, el company Deyza amb el blog Nous somnis, noves esperances ens ha fet extensiva una informació prou important i rellevant sobre les conductes antidemocràtiques d’alguns partits, bé, de tots.

Observeu el seu post, Dèficits democràtics d’Espanya. Capítol I Eleccions europees: les paperetes. Allà hi trobareu un link a la notícia de EL PUNT.CAT, Tripijocs amb les paperetes, i altra informació interessant relacionada.

Això només fa que reafirmar la meva posició abstencionista… crec.

Vaja, salut i papereta!

lakk.

BETAGARRI – EUSKADI ANTIFAXISTA

Encara no n’havia parlat de l’Enric Duran i de la seva lluita personal però que ens hauria d’inspirar a tots. Pels que els pèls se’ns posen de punta, i no és de vergonya, sinó d’inspiració; una web, un vídeo i un llibre, Abolim la banca. Per cert, l’Enric ha estat a la presó…

Només queda ressaltar la desvergonya del senyor Cuní amb la seva “entrevista” a distància a l’Enric Duran. No cal fer-ne valoracions.

Suposo que, buscant per la xarxa trobareu altres coses, de segur tant o més interessants que les que jo he pogut trobar. Espero que torneu, i també les compartiu.

Ànims a l’Enric, la lluita del qual no ha estat en va.

Salut i Independència!

lakk.

A les barricades modernes…

Malgrat que no m’agradin les etiquetes, hi ha amb qui ens sentim més identificats amb altres…