És tant bonic viure.

Saber que provens d’una saga de milions i milions d’anys. Que contens un informació genètica que ha passat de cèl·lula en cèl·lula i de nucli en nucli des de la primera forma de vida.

Contindre en cada un dels teus components una vida milenària, milionària. Tots aquells animals que encara no eren homídis ja portaven el teu ADN, si més no una part d’ell.

Saber que estàs al final d’una gran muntanya, no limitar-te a mirar les petites generacions que tens enrrere -pares, avis, rebesavis-, sinó als que tens milers i milers d’anys, aquells homínids que encara no sabien el què era el llenguate, que es comunicaven amb sons guturals i es reproduïen salvatgement.

Saber que formes part d’una història molt més gran que cap examen, factura o circumstància banal.

No és això el més gran de l’evolució? No és això el més gran de la reproducció?

Contenir l’experiència genètica d’una cèl·lula amb capacitat de relació nul·la, només interessada en sobreviure i reproduir-se. Com no podem sentir-nos impressionantment importants? Som el final de la cadena, i fins que no tinguem fills, així ho serem. Contenim una història molt més gran que cap organització política, que cap nació, que cap tipus de ciència, o coneixement. Perquè doncs, no ens sentim immensament importants, immensament acompanyats?

Perquè ens reduïm a ser salvatgement influïts i esclavitzats? Estem esclavitzant la nostra història?

Nodrir-te del que hi ha darrere teu és important. No només biològicament, com és el cas de l’evolució que ens ha donat una capacitat mental important, i unes aptituds físiques per poder viure tranquil·lament, sinó també intel·lectualment. La història, la filosofia, la escola en si mateixa, és agafar el llegat de milers d’anys de vida, de milers d’anys de odi, passió i amor.

Encara que la televisió, els mitjants i altres organitzacions de caràcter influenciador, vulguin treure’ns això, hem de lluitar-hi i demostrar la nostra vàlua. Sabem que ells volen personatges sols per poder-los moure en el seu taulell, però si ens acompenyem de la vida passada, no estarem sols.

És estar trist i llegir un llibre, i recomposar-te, adonant-te que no estàs sol, que això ja li ha passat a algú, i que se n’ha sortit. Demanar un consell, i notar que absorbeixes una experiència que no havies viscut, però que ara, és com si sí que ho haguéssis.´

És tancar els ulls i notar la història com et recorre les venes, els cor, els sentiments, els pensaments, la vida.

 

lakk.

 

Per canviar el món, ens hem de convertir amb el canvi.

Mahatma Gandhi

 

-FREE FALLING – TOM PETTY-