Sóc independentista.
Somio amb la independència com a una realització col·lectiva d’un poble oprimit per la insultant globalització ibèrica espanyola. La somio com una forma més de llibertat.
Això és la teoria, però. Anem a la pràctica. Perquè es vol independència?
Des del meu punt de vista, la percebo com un intent de no haver de posar per davant de les nostres coses, les coses d’altres, tant a nivell econòmic, com cultural i social. La llengua, els impostos, les despesses, les inversions, les lleis, els drets, els deures…
Sorgeixen dues qüestions:
Primer, si realment la població catalana, en la seva majoria, té un sentiment de catalanitat prou important com per llançar-se a una lluita independentista, és a dir, quina és la voluntat de Catalunya, i -molt important- qui és Catalunya. Malgrat tot, ara no em centraré aquí -la legitimació de la terra i dels drets sobre aquesta, avui, no m’inspiren.
Segon, quina independència sorgiria d’una possible separació de l’estat espanyol. Burocràticament i legislativament estem estretament units a Espanya. Hi ha, però, un altre lligament, que crea una dependència més absoluta i que personalment em preocupa més.
La dependència del capitalisme, de les grans multinacionals, de les grans corporacions. Aquest poder que busca augmentar el seu poder a més, i a més… Un poder que controla la nostra manera de pensar, que controla la informació, que controla l’economia, que controla els nostres hàbits, costums… Una barreja de determinisme social i econòmic.
Així que, quan es diu 2014, o qualsevol altre data, en què estem pensant? Ens volem independitzar d’Espanya, és aquesta la nostra única aspiració? Perquè si només és aquesta, més val que ens quedem com estem, perquè abans que catalans, hem de ser persones, ciutadans.
Persones lliures. Ciutadans lliures.
Una mica d’introducció al Club Bildelberg:
CLUB BILDERBERG, LOS AMOS DEL MUNDO
Bé…
Salut i Independència!
Com estàs Lakky? perdó LAKK jeje
Segur que molt bé, bé ja parlarem més endavant que aquí no és el lloc ni el moment.
Tens molta raó amb aquest text, és sobretot un afany un somni per els catalans i cal remarcar pels catalans catalanistes, un desig per la cultura i per la història que ens caracteritza, sense voler demostrar el que som perquè ja ho sabem, una nació, però per a mi això no es suficient, és important ser independent perquè de veritat l’esperit català és diferent de la resta de l’Estat, no dic que sigui millor, simplement diferent, (tot i que ara estigui tot barrejat), la veritat potser hi ha massa gent.
Ara és una necessitat ser un país independent al qual deixin de tallar les ales en moltes qüestions, potser la més pràctica i visible, la econòmica, bé és tant injust… tant de bo arribi la independència, tot i que s’ha de tenir clar que Catalunya com a societat necessita un gran canvi i no diguem dels polítics trepas que només volen el poder i que no fan res pel país tots plegats uns venuts bastant inútils per Catalunya, no se’n salva ni un, bueno…a veure que es pot fer.
Per favor vaya rotllo t’he escrit!!! si es que quan començo…(feia molt que no et comentava!)
Un petonàs molt fort i continua escrivint.
Per: Carlota Romeu Montserrat el Juny 3, 2008
a les 3:02 pm
Hola, no seràs pas comunista? Perquè ells també tenien la paella pel mànec, els de dalt i prou. Quina és la resposta i la solució? Aaah
Per: pafiam blog el Juny 9, 2008
a les 5:18 pm
Com sempre, senyor pafiam, vostè amb les seves barbaritats. Potser troba algun tipus de consol existencial en la seva actitud despectiva, consol que per altra banda no crec que el salvi de la forta repressió emocional i espiritual que denoten els seus escrits -els pocs que he pogut llegir-. Es pot percebre com menteix darrere les línies. L’imagino amb un posat viciós i decadent a la pantalla de l’ordinador. I penso això, no per cap tipus de instint sobrenatural, sinó pel simple fet que vostè no porta a la pràctica el que predica. I no només no ho porta a la pràctica, sinó que ni tant sols ho intenta. Demana respecte i llavors es dirigeix al diàleg amb una actitud irrespectuosa i maleducada.
De fet, vaig intentar descobrir quin era el seu pensament, quina era la seva idea, la seva forma de pensar, li vaig deixar algun comentari al seu blog, però que evidentment vostè no s’ha dignat ni a contestar, en un intent de compartir alguns conceptes i treballar-los.
L’aviso, la seva insolència no té cabuda en el meu blog, així que si té l’intenció de seguir amb aquesta actitud, li demano des de la més profunda humilitat, que no torni a comentar. Tampoc el convido a tornar per aquí, no crec que cap dels meus lectors el trobi a faltar, ni jo mateix per suposat.
Que si sóc comunista? Bé, suposo que va deixar l’escola fa temps, demostri-ho i deixi de dir tonteries. No em penso limitar a un sistema polític i social concret, li puc assegurar, es tracta d’anar fent camí, anar aprenent, conservar les prespectives de tothom, i així, arribar a una meta vàlida.
Sí crec en la igualtat, la llibertat i el respecte, si a això es refereix.
Per: lakk el Juny 9, 2008
a les 7:18 pm
Torno per aquí i resto sorprès del seu comentari, primer perquè sempre contesto, potser a vegades amb retard i segon perquè el que dic al comentari té tota la lògica. Té por que amb la independència el gran capital capitalista ens envaeixi i domini, i jo li vinc a preguntar si no és més temible que ens domini el capitalisme.Crec que tenim un problema de comunicació, però en el fons crec que és positiu que la gent parli des de extrms contraris.Passa també que potser al seu entorn només existeix el discurs progre i republicà i això el descoloca davant el discurs tradicional enèrgic. Això ho entenc. Potser si que sóc irrespectuós contra els que no respecten lo meu.Que no tothom es dongui per aludit.
Per: pafiam blog el Juny 14, 2008
a les 5:19 pm
Revisi el seu manifest antiprogressista, i veurà que hi ha una entrada meva no resposta. He de dir que en el meu entorn no hi ha un discurs progre i republicà, sinó de llibertat i respecte. Ara no iniciaré un debat sobre si corresponen els conceptes, ja en tindrem ocasió. I admeto profundament, i sense titubejar, que estic d’acord amb vostè amb molts aspectes, molts. Si revisa el meu post en el seu manifest, ho descobrirà. El que em rebenta de vostè, i permetim l’expressió, és el to de veu en dir les coses…
Pel que fa a dalt. No tinc por que amb la independència el capitalisme i el gran capital ens domini i ens envaeixi, perquè de fet, ja estem dominats i envaïts. La meva intenció era expressar, si no seria més interessant, abans d’independitzar-nos nacionalment, fer-ho econòmicament i ideològicament de la resta del món, de la globalització.
Feia menció al 2014 com la proposta de Josep Lluís Carod Rovira, deixant a entendre la estupidessa política en voler independitzar-se d’Espanya, però mai anant a l’arrel del problema, perquè, considero, Espanya en aquests moments no és ni de bon tros el problema gros de Catalunya.
A més, volia matitzar, en el meu entorn, la meva firma per mail, que és “Salut i Independència!”. L’independència no és només d’Espanya, és de peixos més grossos, i més seriosos…
Per: lakk el Juny 14, 2008
a les 5:39 pm
On volia dir “ens domini el capitalisme” volia dir comunisme.Estic d’acord amb una cosa molt important però segurament ho he entés malament. Independitzar-se econòmicament vol dir autocràcia, autosuficiència?perquè si fos així em sembla que seriem quasi els únics que la demanem.
En quant el to, deu ser veritat, ho sospitava i agraeixo. Però escolteu, si un rep i escolta cada dia vint garrotades compreneu que es reboti, a part el meu temperament no deu ser tan serè com caldria, ja veieu que tothom ha de millorar. Deixant termes tan generals com llibertad i respecte m’agradaria saber si s’identifica amb alguna etiqueta més concreta, política, filosòfica, Admeto que no el sé classificar massa, i això seria una bona senyal, tal com dic al blog, sobre la vostra bona predisposició a evolucionar positivament.Insisteixo,un primer consell és desconfiar de la gent poderosa enemiga i calumniadora de l’Església i antideísta.Que la força ens acompanyi.
Per: pafiam blog el Juny 15, 2008
a les 9:59 am