Instal·lat en el pragmatisme, últimament, m’adono dels pocs resultats de les manifestacions i de les variacions en la opinió pública. Vull dir, de què poden servir grans manifestacions en contra d’una cosa o favor d’una altra, si aquesta es segueix fent de tota manera?
Així, pensant, com faig jo, com fa en Lakk, se m’ha aparegut com a molt evident la nostra importància en el rocambulesc funcionament del món. Nosaltres, després de produir o donar un servei, aconseguim uns diners. Com els gastem? Si ens hi fixem, resulta que la majoria se’n va a bancs i caixes, i al consum de productes de grans multinacionals. És aquest sistema en què estem “atrapats”, poc favorable a la humanitat per la seva acció bèl·lica diària que mata persones, la seva determinació per funcionaments integrament consumistes i materialistes, la incorporació de valors poc saludables i la obsessió per la indústria farmacèutica i de la salut i la indústria armamentística.
Els ciutadans o al gran majoria, legitimitzem aquest poder internacional i local mitjantçant el consum i les eleccions. Consumim els productes d’empreses implicadíssimes amb el sistema i votem any rere any, polítics que malgrat saber que el sistema no funciona, per por o interès, el mantenen en el seu esplendor.
Influït per companys del meu entorn més pròxim i per persones més mediàtiques com és l’Enric Duran, he descobert l’immens espai que hi ha per recórrer en el món de les cooperatives. Des del meu punt de vista, les més interessants són les cooperatives de consum, cooperatives de coneixement, escoles lliures i cooperatives integrals.
Les cooperatives de consum són associacions de persones que s’uneixen per consumir, normalment, però, de forma responsable, justa… Diríem que l’objectiu és eliminar intermediaris per reduir despeses i així tenir un tracte just entre productor i consumidor. Les cooperatives de coneixement són també associacions en què els seus integrants comparteixen coneixement, una experiència en què pots compartir amb moltes persones el que saps i viceversa. Les escoles liures són associacions entre pares i mestres per fer front al procés educatiu de forma alternativa al sistema educatiu ordinari. Finalment les cooperatives integrals són aquelles que pretenen que tots els seus integrants puguin viure només amb l’activitat d’aquella cooperativa. És a dir, una cooperativa on hi ha productors i persones que dónen els diferents serveis que necessiten els integrats de la cooperativa, de manera que tu consumeixes el que necessites mentre dónes un servei als altres membres de la cooperativa, tothom queda satisfet i no entra en joc el sistema “oficial”.
L’interès personal per aquestes associacions és que trenquen força amb el paradigma social en què vivim: tothom s’ha de responsabilitzar d’alguna feina, tothom ha de participar de la gestió de la cooperativa, tothom té el mateix “poder” en la cooperativa, planteja valors com el compartir molt positius, posa per davant les persones i el medi ambient a les necesitats volàtils d’algun energumen. Vull fer notar que es podria fer una cooperativa sense aquestes inquietuds i principis, però els exposo perquè són els que es donen quan es posen a la pràctica aquestes organitzacions.
El que vull dir és que el boicot a les multinacionals i un plantejament cooperativista és, en definitiva, la revolució real.
Salut i revolució!
lakk.
JASON MRAZ – DYNAMO OF VOLITION
Bona Tarda!
Això de les cooperatives no sabia que existia, però està molt ben munat, idenpendents del sistema de les multinacionals i el gobern.
I on n’hi ha de cooperatives d’aquestes?
Per cert, jo demà no crec que vingui, és massa tard i suposo que ens hi estarem una horeta.
I aprofinant el comentari, ja he penjat el primer capítol.
Que vagi bé!!
Per: camde14 el Juliol 8, 2009
a les 5:04 pm
Doncs al Montseny hi ha una Xarxa d’Intercanvi que seria una mena de cooperativa, si més no un inici de cooperativa. Fins i tot tenen una moneda pròpia, l’Ecoseny.
Em sembla que és a Nou Barris a Barcelona on hi ha una cooperativa de coneixement.
A Cardedeu hi ha una mena de xarxa d’intercanvi o de cooperativa que es diu Banc del Temps, una iniciativa de molts ajuntaments que proposen que els seus integrants s’ajudin a fer feines entre ells.
S’ha de dir, però, que aquestes organitzacions, potser m’equivoco, però encara guarden massa el concepte de mercantilització de l’intercanvi, que potser ajudaria que derivés a una visió de “compartir” en l’intercanvi, un canvi de concepte, potser.
De cooperatives de consum n’hi ha moltíssimes. A Llinars, a Barcelona, on vulguis…
Per: lakk el Juliol 8, 2009
a les 6:48 pm
Les grans corporacions són fortes i dèbils al mateix temps. Depenen enterament de dos factors: la compra, i la venda.
Tan sols caldria que tothom és poses d’acord per no consumir o no vendre (matèries primes) a les empreses que no actuessin èticament en matèria de drets laborals i/o ecològics. “Tan sols”, és clar.
Les cooperatives em semblen una gran idea. Però tinc un petit suggeriment/objecció. Ara per ara, és molt difícil que una cooperativa esdevingui 100% independent del sistema (em refereixo a sanitat, seguretat, telecomunicacions), i per a fer-ho hauria de renunciar a molt nivell de vida, sobretot en el cas tecnològic. Per altra banda, una cooperativa pot ser molt positiva malgrat estar vinculada d’una o altra manera al sistema, com ho demostren moltes comunes.
Ara bé, si t’hi fixes la gran majoria de cooperatives són d’àmbit agrari, que produeix beneficis petits donat el reduït preu del producte en comparació amb els productes tecnològics. Imagina’t una cooperativa de… nanotecnologia, que invertís els beneficis en promoure noves cooperatives. Què en penses, massa ingenu potser?
Per: Deyza el Juliol 8, 2009
a les 7:38 pm
Complicadíssim aïllar-te del sistema. Suposo que allò més positiu seria usar les cooperatives per treure poder al gran poder de les multinacionals, per fer un canvi de valors en els integrants d’aquestes cooperatives, per donar facilitats també als integrants…
Per exemple, una cooperativa semi-integral pot permetre que algú treballi en el sistema poques hores per tenir una entrada de diners exterior, però que llavors la cooperativa li permeti aconseguir recursos a canvi del servei que aquella persona pugui donar.
Suposo que una acció conjunta de boicot a les multinacionals, de proliferació de cooperatives, i de reconstrucció/crítica del paradigma social-econòmic-polític podria ser una bona eina per afrontar aquesta crisi, com les injustícies globals del dia a dia.
Potser amb la nanotecnologia sí que ho veig una mica ingenu des del punt de vista de que es tracta d’un negoci que requereix de grans infraestructures i inversions inicials molt grans. Tanmateix l’idea d’iniciar una cooperativa amb un afany de lucre que vulgui ser destinat a crear noves cooperatives és prou interessant!
No he parlat d’aquesta diferència abans, però és cert que hi ha dos tipus de cooperativa: amb ànim de lucre i sense. Les dos tenen objectius substancialment diferents, i jo m’he referit majoritàriament a les segones.
Per: lakk el Juliol 11, 2009
a les 7:45 am
Molt interessant això de les cooperatives!
Jo no en sé molta cosa, del tema, però sí que les cases okupes que han aconseguit millor organització sovint funcionen d’una manera semblant a la que has explicat; per exemple, Can Masdeu, una casa que hi ha a Collserola, té uns horts comunitaris i un forn de pa: en principi és per al consum propi, però a els excedents el porten a cooperatives. A més a més, tots els adobs dels horts i la farina pel pa els compren directament als agricultors, a part que el menjar que cuinen ve tot de les cooperatives on ells deixen el pa i les hortalisses… em sembla una roda molt curiosa, que s’han estat treballant. Sembla complicat però a poc a poc han anat perfeccionant més i més la seva economia i cada cop la dependència del sistema és menor, tant pel que fa als aliments, òbviament per la vivenda, i fins i tot tecnològicament i energèticament….
Salut!
Per: Espiral el Juliol 11, 2009
a les 9:06 am
Home, quan he dit nanotecnologia pretenia dir activitats tecnològiques, que tenen un alt valor afegit. I la informàtica? El desenvolupament de software requereix inversions potents però fins a cert punt raonables.
Salut
Per: Deyza el Juliol 13, 2009
a les 6:22 am
Això de la tecnologia és una cosa que no ha estat ni absorbida pel sistema, sinó que ja ha nascut amb ell, per això és difícil entendre-la d’una manera desvinculada a la manera de fer les coses que es té ara, a diferència de l’agricultura, ramaderia o fins i tot alguns comerços, perquè tot això ja hi era abans.
Per: Espiral el Juliol 13, 2009
a les 7:37 am
Innegablement la tecnologia ha nascut amb el sistema, amb el creixement infinit, no ho sé si per encàrrec d’aquest (no ho crec) o per simple casualitat o causalitat, vés a saber…
I la tecnologia els ha anat molt bé, per crear una bona societat del benestar, com també per controlar el personal…
Malgrat aquestes “reticències històriques”, en podríem dir, s’hauria d’intentar compaginar tecnologia, cooperativisme i drecreixement. Sobretot en temes com la comunicació i al informació. Ho trobo importantíssim. Com? S’hauria d’estudiar…
Vull dir: t’he cabuda la tecnologia en el món del cooperar i compartir, del decreixement, de la revolució real? Personalment, crec que sí. I no només crec que és favorable que hi tingui cabuda, sinó que crec que és necessari.
Salut i cooperació!
i Revolució real!
lakk.
Per: lakk el Juliol 13, 2009
a les 7:40 pm