D’acord sí, no m’encanta la festa “convencional”. I què us he de dir? Doncs que la trobo depriment, degradant, hipòcrita i faltada de cap sentit de la responsabilitat. No ho sé si se’n podrien dir més coses en sentit genèric… Amb una certa por de que això no es degui a un dogma irracional gravat a la meva “íntegra” moralitat, trobo arguments completament racionals i tangibles d’aquesta realitat.
El més tangible i provat seria la “ressaca”, els resultats inesperats com embarassos no desitjats o contraure malalties de transmissió sexual, el vandalisme, la impossibilitat de raonament o la mort sobtada per la reducció d’una velocitat enorme en un xoc instantani.
I la meva pregunta, espero que sensata, és: aquest enorme sacrifici, és compensat per una diversió i enriquiment satisfactori? La resposta personal i potser intransferible és no. I, qui sap si, soprenentment, no sigui que la diversió i enriquiment de totes aquelles persones que respondrien sí, no sigui, més que plaer, una reducció del costós cost de l’hàbit de la justificació de felicitat en detriment del benefici de la pròpia producció de plenitud. És a dir, pels que us hàgiu perdut en aquesta frase tant llarga i farragosa, el que volia expressar és la sistemàtica destrucció de les eines pròpies intocables (alguns cops desconegudes) inherents a l’humà que poden proporcionar de forma gratuïta un benestar increïble i que reforçat amb una relació social, un enriquiment cultural i la recol·lecció de vivències increïbles poden aconseguir un nirvana molt buscat i poc trobat a les discoteques internacionals.
Aquestes eines són els sensors que treballen el que jo entenc per “espiritualitat”, que, repeteixo, per mi, no és ni ha de ser més que meditar sobre un mateix i sobre l’obscuritat de l’ànima humana i del món, que trobar, buscar, conèixer i prendre consciència de cada part d’un mateix, molts cops, o casi sempre, amagats a les banalitats que ens tenen entretingut al dia a dia.
Des d’una perspectiva més aviat econòmica, social i política (si és que l’anterior no ho era) puc assumir, penso, que anar de festa, de discoteca, és purament de dretes o si més no capitalista. És sortir i consumir, tant com es pugui, assumint dogmàticament que tot allò que fas és agradable encara que no ho sigui. Una mica com fumar, que també és molt capitalista, consumir i consumir encara que no agradi i encara que se sàpiga que no és bo pel cos.
Fent comptes… Una consumició costa aproximadament entre 4 i 6 euros (tampoc sóc un expert, potser és més), i la mitjana optimista és que es fan 3 consumicions per “sortida”. Això porta a un cost de entre 12 i 18 euros només de beguda en una nit. Suma el cost del transport, del temps perdut l’endemà, de la possible entrada a l’establiment i de l’enorme risc a que l’alcohol en intravenosa no t’impedeixi de actuar correctament davant un situació determinada.
Vaja, sort fiesteros reaccionaris!
Jo me’n vaig a la muntanya a veure les estrelles…
Salut i independència a l’alcohol!
lakk.
ps: per no parlar del masclisme de la festa… en el vídeo de sota, vaja, els Black Eyed Peas em cauen molt baix…
BLACK EYED PEAS – I GOTTA FEELING
ELS PETS – A VEGADES EL MÓN EM FA POR
Estic d’acord amb tu, Lakk, tot i que he de reconèixer que conec gent que sap fer un ús moderat d’aquest tipus de lleure, i que esquiva la majoria dels perills que tu descrius. Malauradament, però, són encara una minoria. Aquesta és només, per ells, una manera més de divertir-se que compaginen amb altres opcions aparentment més sanes. I això no ho critico, tot i que ja et dic, amb molta moderació. Una abraçada.
Per: Laia el Octubre 26, 2009
a les 11:15 pm
No, si Laia, estic d’acord que hi ha gent que en fa un ús moderat. Si la crítica no és a la gent que surt amb aquest tipus de lleure, la crítica és a la forma de lleure. La pregunta és, “favorable” o “desfavorable”?
I la meva resposta crec que és “desfavorable”. I per això crec que la societat faria bé de canviar d’hàbit… Però no és una qüestió de moderació. Si una cosa no va bé, no la fas, no la fas moderadament. Si las guerres maten gent, no en fas moderadament, directament no en fas i ja està…
Per: lakk el Octubre 31, 2009
a les 4:16 pm
No sé, no em convencen les generalitzacions… la imatge del tipus ple d’amfetes que es llança a la carretera a 150 km/h, folla sense preocupacions pels anticonceptius i que, en definitiva viu una vida “plena de banalitat”, és potser un gran retrat d’alguns personatges de la nostra societat. Tot i així, trobo sorprenent que, de la mateixa manera que tu proposes una manera de passar-ho bé del tot oposada, no t’adonis que la varietat és una de les característiques descriptives del panorma general. O és que entre la vida desenfrenada de sexe, drogues i rock’n'roll i la vida retirada i dedicada a la contemplació no hi ha un, o mil punts mig?
Hi ha a qui li agrada sortir a prendre’s una copa de vi amb bona música, mentre gaudeix també del seu cigarret, o qui adora beure una cervesa amb els amics; també hi ha a qui li agrada ballar fins que el cos diu prou; o qui només vol estar-se a l’aire lliure amb els amics i, potser, fumar-se un porret amb calma…
No defenso cap de les opcions, però sí que crec que el meu avi (el fatxa, el reaccionari, el que tirava ous podrits a la discoteca de davant de casa seva, saps?) coincidiria molt amb tu en aquest punt d’intolerància, tancament de ment i irreflexió davant el que els altres consideren diversió.
No sé, a vegades és complicat defensar una elecció de vida, però tampoc és del tot necessari…
P.D. el qui va a fer una caminata massa llarga acaba amb agulletes i fins i tot lesions; el qui estudia tot el dia sense descans es genera mal de caps i tensions innecessàries… no són ressaques, però vaja, segurament el component fatídic és més l’excés que l’activitat en si, no creus?
Per: m. el Octubre 28, 2009
a les 5:52 am
Si deixem de banda els comentaris hiper-radicals meus per amanir el post…
No crec que sigui tant intolerància sinó avaluació de resultats. No és buscar què està bé i què està malament, sinó buscar què provoquen unes coses, i què en provoquen unes altres. Per mi, un model de lleure basat (i tothom sap de que és el generalitzat) en el consum imparable, l’apologia a la borratxera (que no és que ho vegi amb l’odi ni amb l’intolerància com veuen els homòfobs l’homosexualitat, sinó com un hàbit del que ens hauriem de despendre i fer perquè alguns no el veiessin com allò “cool”), la pràctica del masclisme generalitzat i l’estrés/confusió, no fan gaires favors als que la practiquen (que seria el seu problema) ni tampoc a la societat, que llavors sí que és el problema de tots.
El que defenso, és que un lleure menys consumista, menys centrat en el “col·locament”, més responsable seria ideal. Considero que moltes festes “alternatives” de “progres” són tant o més reaccionàries que les altres, destacar que el lleure no s’està convertint, ni és, una oportunitat per fer d’aquest món, un lloc millor. I quan dic millor, em refereixo a més conscient de les coses que passen, de les responsabilitats que tenim (o que jo crec que hauríem de tenir) i més lliure del consum i la desinhibició artificial o l’auto-inflangiment de destructors de l’organisme…
Però que tothom pot viure com vulgui, si no passa res. El que passa és que veig positiu anar criticant aquelles coses que de vegades no es critiquen perquè es porten molt inherents a la conducta social i “normal”…
L’altra qüestió, és que és veritat que la salut la pots malmetre d’altres maneres. Ara bé, després d’una excursió (que pots fer de forma sensata sense haver de tenir tiretes) has connectat amb la natura, t’has esforçat i probablement has après bastant. L’altre lleure no el veig tant positiu… A part de que no et dóna forma física, “digo yo!”.
Bé, doncs salut i lleure i festa, i de tot!!!
lakk.
Per: lakk el Octubre 31, 2009
a les 4:12 pm