LA MEVA DEMOCRÀCIA
Als entrants del segle XXI, molts problemes es llencen a sobre la humanitat. Ara, una crisi financera d’abast mundial, i, encara més important, una degradació natural del planeta terra que amenaça amb acabar amb l’existència humana a no llarg termini. No és que un vulgui ser catastrofista, però sí que és cert que les coses no van bé. Malgrat tot, sóc dels que pensen que encara hi som a temps -encara que no cregui que mai arribi a canviar res…-. És evident que la humanitat és un caos, injustícia, desigualtats, irracionalitats… La nostra condició material ens empeny tant avall que no ens deixa pensar amb claredat.
Ha arribat el moment, la història i l’ecologia ho verifiquen, d’un canvi si l’objectiu és sobreviure en unes condicions acceptables i sense haver destrossat el limitat planeta on vivim. Aquest canvi és destituir els actuals governants i posar-ne uns de nous que ho portin tot millor. Uns governants que no vulguin fer les persones més rendibles, sinó fer-les més felices, uns governants que no vulguin controlar el món, sinó ajudar-lo.
Aquest canvi, és el pas del privat al públic. Els governants els hem d’elegir les persones, els ciutadans. És necessària, per tant, una democràcia amb una responsabilitat pública, lliure. Intentaré, ara, expressar aquesta democràcia que tinc en ment.
El com arribar a ella ho intentaré expressar, també en una altra pàgina.
LA NOVA POLÍTICA
En la meva democràcia, la política ha de ser participativa, col·lectivista, i conscient de les capacitats i limitacions de cadascú. Per tant, el polític ha de ser un ofici i no un oportunisme. El polític s’ha de formar com a filòsof, com a estratega i com a físic. A més, ha de ser impecable, ha de ser exemple pels altres ciutadans i ha de tenir uns coneixements generals bàsics.
La seva condició de filòsof li ha de permetre ser crític amb tot allò que veu, que sent i que pensa. Com a filòsof ha de buscar-li tres peus al gat, ha d’abstenir-se d’acceptar una raó sense justificació. A més, el polític ha d’entendre la realitat, si més no ha d’haver-la estudiat. Ha d’entendre els nivells i estats de l’espècie humana, la seva racionalitat, espiritualitat i condició material. [...]
El polític ha de ser un estratega perquè ha de conduir el món cap aquí i cap allà, i per fer-ho necessita d’una pràctica i d’una teoria de l’organització. [...]
Ha de ser físic per saber resoldre problemes amb facilitat i saber-ne aplicar les relacions i les solucions a la vida real. No ha de ser un físic per saber de física, sinó per aprendre a solucionar problemes. [...]
Aquest polític ha d’anar a una escola de política, on s’hi estarà anys i anys estudiant i treballant, des d’on anirà a fer pràctiques a ajuntaments, a governs i a institucions i entitats. Més llarga serà la seva carrera que la de mestre o la de metge, ja que en ell resideix una responsabilitat molt gran perquè en algun moment, el món serà a les seves mans.
El polític haurà de saber fer política, però haurà de també saber transmetre el seu coneixement al poble de manera que aquest sigui participatiu amb l’activitat legislativa i executiva de la comunitat. El polític mai no pot trobar-se sol amb les rendes del poder, sinó que ha de tenir al darrere el poble, qui li anirá xiuxiuejant a cau d’orella els què i els perquè de tot plegat. Per tant, el governador, ha de tenir en compte les persones i els experts. Es servirà dels catedràtis, tècnics i savis de cada matèria per poder decidir amb rigurositat cada assumpte.
El poble haurà de ser educat en la participació i la preocupació política, i no podrà mai deixar penjada la seva comunitat, ja que ella tampoc el deixarà penjat a ell.
ELS ÒRGANS DEL PODER [properament...]
EL SISTEMA ELECTORAL [properament...]
EL REFERÈNDUM [properament...]
