Una cosa tant important com és l’educació s’ha de protegir contra els atacs dels civilitzats governants, si cal amb l’ajuda dels pollossos estudiants.
Implantar Bolonya no és un problema, és més, és quelcom bastant positiu. El com, però, és una altra cosa. De fet, he trobat amb l’ajuda d’un amic la DECLARACIÓ DE BOLONYA, crec que si ho llegiu ja veureu que tot cau pel seu propi pes.
Crec que hi ha prou marge per maniobrar i crear una universitat Bolonyitzada pública i de qualitat, com diuen aquests pollossos dels que parlàvem…
Així des de la prespectiva d’un estudiant de Batxillerat, havent-se informat el just i necessari, veig que els problemes més grans són:
- Més anys d’universitat respecte d’Europa i del sistema antic, no sé perquè ens hem d’estar més anys estudiant si a la resta d’Europa s’hi estan menys. Potser tot ve donat per l’interès de tenir el jovent lligat fins cada cop més anys, i no tenir-los descontrolats pel món laboral.
- Màsters privats, aquest és el punt que més ràbia em fa. La privatització de la universitat no pot portar a res de bo. Les institucions del coneixement no poden ser controlades per una iniciativa privada, ja que la iniciativa privada busca guanyar diners mentre que una iniciativa públic busca el bé comú. Que les empresses decideixin els plans docents, les assignatures, el que s’estudia i com s’estudia és un retrocés si el que volem és aconseguir una societat en poder del poble i no de les empresses, sobretot essent les universitats el “futur” d’aquesta societat.
- Incompatibilitat estudis i treball, per aquells que necessitin treballar per poder-se pagar els estudis és important un horari i un nivell de feina i dedicació de mitja jornada. Llavors diuen que s’ha de premiar l’esforç, sobretot el gran esforç de no treballar i només estudiar. Els que no hem de treballar per estudiar tenim molta sort, però això no significa que haguem de passar per davant dels altres, això mai. És més, si nosaltres només estudiem, nosaltres ens toca aguantar-nos a les necessitats d’aquells que sí necessiten treballar.
Si volem anivellar-nos a Europa, és necessàri que ho fem de veritat, amb graus de 3 anys, amb màsters públics i la millor compatibilitat de l’estudiar i el treballar. El punts bons de la implantació i que són l’excusa i raó de ser dels bolonyistes seria des del meu punt de vista:
- Mobilitat, poder anar a estudiar a Europa és fantàstic i molt enriquidor, una avantatge respecte d’abans, quan havies de fer mil i una burocràcies per poder compaginar estudis.
- Nivell europeu, equiparar-nos a Europa pel que fa a una cosa com el coneixement, que és quelcom global i universal, és bo. Ara només falta que s’hi ajunti la resta del món i podrem, si més no, estar units en alguna cosa.
- Avaluació contínua, crec que és un sistema avaluatori millor que l’altre*
*L’avaluació contínua és un punt amb molta controvèrsia. Hi ha qui pensa que és pitjor, qui és millor. Ho continuem en el següent post?
Salut i Independència!
lakk.
Per cert, gràcies a una estudiant de Dret, un preuniversitari i un home ja gran, amb qui vaig tenir una conversa que em va ordenar alguns punts del conflicte…
PORTAL DE REFERÈNCIA SOBRE L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR
VAGA DE FAM PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA
LAKK 