Tendim a diferenciar els partits polítics i les tendències ideològiques polítiques en grups. Els dos grans grups són les dretes i les esquerres, però també els nacionalistes, els republicans, els regionalistes, els ecologistes, els liberals, els socialistes, els comunistes, els anarquistes, els antitaurins… Estarem però d’acord que la gran diferenciació és la primera.
Al diccionari de l’enciclopèdia catalana es fa una definició de dretes i esquerres bastant primària que no concorda en absolut amb allò que jo entenia. Defineix les esquerres com aquell partit, ideologia o política de tendència progressista, i progressista; dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat. Això a la tercera edició, ampliada i actualitzada; el meu exemplar és de la reimpressió del febrer de 1995. Per a les dretes diu partit, ideologia o política de tendència conservadora, i per a conservador; […] lluiten contra les innovacions que els semblen amenaçar l’ordre social. Amb aquesta definició la generalització és considerable.
Vegem abans de fer valoracions una definició més afortunada dels companys de l’IEC. Per a esquerres diu; que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la modificació de les estructures socials, a la igualtat entre individus i a la intervenció pública en les relacions socioeconòmiques per aconseguir aquesta igualtat, i per a dretes; que mantenen una posició ideològica caracteritzada per actituds polítiques favorables a la defensa de l’ordre establert.
Òbviament em sedueix més el segon plantejament. De fet, segons el primer, podríem dir que Hitler era d’esquerres, vaya, vaya… Amb el primer plantejament és aquell qui vol millorar el qui és d’esquerres, i ser de dretes, el de semblar, mantenir l’ordre social. Per sort hi ha hagut en la història més recent una gran diversificació; esquerres ecologistes, anarquistes, comunistes, reformistes…, i dretes monàrquiques, feudals, religioses, racistes… Es podria dir que els de l’enciclopèdia catalana han renunciat completament a l’existència de les esquerres, reduint-ho a una pura dialèctica moderna. És a dir, que el sistema no es pot canviar, i és d’esquerres aquell que és més modern. Per sort, l’IEC ha posat els punts sobre les “i”.
Això em fa pensar en l’inexistència avui en dia, en el parlament català, de cap partit d’esquerres. Ni els que s’hi fan dir o que fins i tot porten incorporat el nom, com el PSC o ERC. Suposo que amb l’arribada de la societat del benestar i el concepte estrany de que el sistema capitalista és immutable, s’han esvaït totes les iniciatives d’esquerres reals de forma representativa als òrgans de govern.
Ser d’esquerres, avui en dia, és actuar de forma no oficial, sembla evident. Però no ens ha de semblar estrany, el sistema és contrari a les esquerres, i per tant, farà per eliminar-les o si més no reduir-les, i les esquerres, en la seva iniciativa, no voldran participar d’aquest sistema que els és distant en els fonaments. Vull dir que les esquerres tenen l’únic objectiu de canviar el sistema: complicat de fer des d’ell mateix.
Considero, doncs, que es tractaria de que aquella gent d’esquerres, que creu que les esquerres són la solució a la resignació i la perdició, s’agrupés no per fer força als òrgans de poder, sinó per fer un sistema alternatiu i que quan estigués completament o parcial creat, donés carbassa al sistema capitalista de dretes burgès o multinacional en el que vivim.
És l’hora de la revolució real.
Salut i Independència!
lakk.
LA GOSSA SORDA – CAMALS MULLATS
LAKK 
A mi em sembla que els termes “dreta” i “esquerra” són pamfletistes i simplificants en extrem.
Els plantejaments que defensen en els darrers paràgrafs semblen expressar que només és esquerra l’esquerra anticapitalista, mentre que un socialdemòcrata o fins i tot un social liberal poden ser considerats d’esquerres depenent del criteri.
Els termes em semblen, a banda de massa amplis, massa ambigus. A Espanya podríem dir que el PP és de dretes, en el sentit que és conservador moralment i defensa un reforçament de l’estat; mentre que l’esquerra espanyola tradicionalment ha estat progressista en temes morals (o religiosos) i defensora de l’intervenció estatal (fins els últims anys)[Nota: he generalitzat moltíssim, però ho he fet com a instrument]; però que me’n dius dels democratacristians italians? (conservadors en termes morals i defensors de l’intervenció estatal), o del partit liberal alemany?
De tota manera, com tu comentes, cada vegada existeixen menys diferències entre partits en els països desenvolupats (diferències respecte a les regles del joc o a assumptes bàsics de l’organització social i política). Això és degut en gran mesura a la competència centrípeta o competència per l’espai central, que obliga als partits que pretenen guanyar les eleccions a moderar les seves posicions (cap al centre), però és clar, el terme “centre” és tan relatiu i ambigu com els d'”esquerra” i “dreta”, i, naturalment, la seva situació o el seu significat varien en funció de la història i del territori.
Salut
Els conceptes d’esquerra i dreta, acunyats a la Revolució Francesa son molt relatius segons el lloc i el moment del qual parlem: a EUA Obama és un socialsita i aquí seria del PP!
Certament no s’ha d’agafar la classificació dretes/esquerres com res immutable. Però si partim de les definicions de l’IEC, considero que sí que hi ha una diferència substancial entre ser d’esquerres i de dretes. I no només això, sinó que també es podria classificar, sense dubte el capitalisme d’un sistema de dretes.
Si esquerres és modificació d’estructures socials, igualtat i intervenció, ràpidament veurem, sense fer un estudi rigurós pel qual no estic capacitat, que el capitalisme no afavoreix a la igualtat de cap manera, més aviat, afavoreix a la polarització i descobrirem que d’intervenció no en vol gaire.
Les esquerres espanyoles de principis de segle sí que eren d’esquerres; treballaven per la igualtat, modificaven les estructures socials en aquest sentit i intervenien directament en les relacions socioeconòmiques del país.
Per altra banda, crec que ni la dreta ni l'”esquerra” espanyola es pot titllar en cap aspecte d’esquerres. Per començar, la moralitat de cada partit no la podem tenir en compte perquè no correspon mai amb l’acció real dels partits. En un sistema demagògic no podem basar la classificació d’un partit -en aquest cas- pel que diu, només pel que fa. Com has dit, l’esquerra no intervé gaire, i la dreta vol reforçar l’estat. No m’atreveixo a opinar durament perquè crec que no estic prou informat, però el que sí que em pregunto és si aquest reforçament de l’estat es produirà -tant aquí com a itàlia- per garantir la igualtat de les persones?
Òbviament, l’intervencionisme que no afavoreix a la igualtat de les persones no pot considerar-se d’esquerres.
Salut i Independència!
lakk.
Arqueòleg, estàvem escrivint al mateix temps i no t’he respost.
Sí, hi ha molta relativitat com també deia en Deyza, per això m’he basat en les definicions de l’IEC.
No,nooo, ho dec haver escrit malament. Volia dir que la dreta reforça el mercat, mentre que l’esquerra (que ja et dic que no necessàriament ha de ser anticapitalista) en teoria reforça l’Estat.
Ahir em vaig despedir d’uns amics erasmus de Polònia, es fa estrany trobar tal aversió al comunisme en la joventut (no són, per a res conservadors, però són anticomunistes conscienciats). Els seus pares van participar en protestes contra el règim dictatorial comunista (en especial contra la seva policia). En aquest cas ningú dubtaria a dir que el règim comunista era d’esquerres (la propietat privada era molt mínima i la intervenció estatal abraçava molts camps), però, al contrari que a Espanya, les protestes de les persones anaven encaminades a acabar amb el règim que se’ls havia imposat des de l’esquerra, una dictadura oligàrquica depenent de Moscou en que, en les teves paraules (adaptaves per a un nou ús), era l’esquerra (el PC) qui defensava l’status quo i els privilegis.
El que vull dir amb tot plegat és que no penso que necessàriament l’esquerra hagi de ser la força democratitzadora i altruista (malgrat que democratitzadora si ho fou els s.XIX-XX) ni que necessàriament qui rebutja la intervenció estatal o està a favor de més llibertat de mercat sigui un caciquista o un empresari assedegat de poder i diners com moltes vegades ens ho pinten alguns mitjans (n’hi han, però cal tenir en compte i no generalitzar).
Salut
Jo crec, com diria que ja s’ha comentat per aquí, que els termes ”dreta” i ”esquerra”, i també ”centre”, han quedat obsolets, és a dir, que no poden existir tal i com eren entesos en el seu moment; aquestes paraules tenen ara, per a mi, un caire pamfletista i creen una espècie de polarització ”obligada” que no mola gens: si ets d’esquerres, per a uns seràs un radical i per a altres un progressista que portarà la llum; si ets de dretes, seràs per a uns un feixista i per a altres un conservador que portarà la llum. Això és avorrit i no arregla res.
Cada dia podem veure que partits suposadament d’esquerres prenen mesures o decideixen quelcom que consideraríem propi de la dreta (sobretot pel que fa a l’economia!), i també podria ocórrer al contrari sense que fos res excessivament paranormal. Què són, doncs? Dretes, esquerres, centre?
Aquestes tres parauletes no són ambigües només com a hipònims, sinó que també actuen com uns classificadors globalitzadors de dubtosa concreció: què té a veure un anarquista amb un comunista, a part del possible comunisme econòmic que poguessin compartir? i el primer amb un nacionalista? dins de la mateixa definició d’esquerres, els uns es tirarien els plats pel cap als altres matissant els principis de l”’esquerra”. I amb la ”dreta”, més del mateix.
El que vull dir, doncs, és que no crec en la completa i íntegra vigència d’aquests dos conceptes: la globalització i el sistema econòmic actual fa que es barregin, es complementin, es contaminin si vols, i perdin el significat que tenien abans. Intentar defensar la bipolarització entre els dos termes, per a mi, és alimentar un foc de fanatisme que ja hauríem d’anar apagant. L’únic enemic real i palpable de la democràcia i del progrés social és aquest partit, el fanatisme, i aquest existeix a la dreta i a l’esquerra.
Salut!
Espiral
No m’heu aconseguit convèncer, tot i que teniu part de raó, crec que no m’he expressat bé. Primer us contesto, i després matisso el que potser no ha quedat entès.
Home Deyza, el PC soviètic òbviament no era d’esquerres perquè no treballava per la igualtat, això segur.
El que jo volia expressar és que la tasca de les esquerres s’ha perdut de forma oficial. Als temps de la II República espanyola hi havia partits d’esquerres que feien aquesta tasca. Ara ningú fa aquesta tasca, la tasca de lluitar per la igualtat i cuidar les classes més desfavorides, la tasca de lluitar contra l’opressió burgesa o de les multinacionals o de les grans famílies.
Ara només es pot buscar aquesta feina fora de l’oficialitat de la política malgrat que hi hagi partits que amb la seva demagògia es vulguin fer dir que són les esquerres, les defensores del poble, etc.
És a dir, que si creiem que el sistema no funciona per X raons, si creiem que no són positives les guerres, si creiem, i no m’allargaré més, que el sistema no mola, ens haurem de mullar el cul nosaltres perquè no hi ha ningú a les institucions públiques que es mogui un pèl per l’interès real de les persones.
És a dir, que la tasca de les esquerres ha quedat reduïda als ciutadans i no als polítics.
L’objectiu del post era més aquest, no tant fer classificacions ni històries d’aquestes, parlava més de funcions que de classificacions…
Salut i Independència!
lakk.