LAKK

LAKK es meravella de l’existència. Es meravella del tot.

Lakk decideix la vida, abans que l’eternitat segura, decideix les curves de la raó, abans que la pedra inerta. Lakk és ateu, i un creient de la poesia, que dibuixa les formes del dia a dia, i que modela les interaccions entre els individus.

Lakk escriu perquè somia, perquè vola cada dia, i es baralla amb les columnes soques de temples esbiaixats, o amb milions de nous que no saben cap on van, perquè s’enfada i plora, perquè riu i somriu, perquè perd l’horitzó del pensament quan observa les estrelles des d’un balcó deixat i antic, després d’haver apuntat els conceptes que ha trobat, com bolets que surten d’un interior ansiós, i que constitueixen el seu ser, constitueixen allò que és, que és allò que sent, que és allò que pensa, que és allò que viu, que és allò pel que lluita, que és allò que li dóna forces cada matí, per apretar un botonet que el connecta a un món que no és el seu.

Lakk, és el personatge d’una narració curta de Jostein Gaarder, Els nens de Sukhavati. Lak i Lik viuen en el seu món, Sukhavati, que és un planeta infinit que no s’acaba mai, i on el temps no efecta biològicament als seus habitants. Allà també viu l’Oliver, que els construeix un bombolla de vidre, que els permetrà viatjar a la Terra, un lloc del que els parla constantment i del que els hi explica contes. Els nens hi viatgen, en temps i espai, visiten antigues civilitzacions, modernes… En un moment se’ls dóna la possibilitat de quedar-se a la Terra. Suposa la fi de la seva vida perpètua i d’una vida tranquil·la i planera. Ells, unànimament, decideixen deixar escapar la bombolla, i quedar-se amb la vida temporal, quedar-se amb la resignació al final, amb la resignació a morir.

Decidir viure, malgrat la por i la lluita, malgrat l’esforç i el dolor. Viure per la vida, i oblidar la monotonia de la divinitat o l’eternitat. Viure el risc a morir i a desaparèixer, risc a perdre tot el que tens.

Però somriure a les veritats de la vida, a la bellesa de la raó, de la ciència i la filosofia, a les mentides i als enganys, donar-te a la lluita pel que creus, pel que penses, pel que ets. Lliurar-te a una vida de creixement, i de entrebancs, a una vida irracionalment divertida però racionalment interessant. A conviure amb la curiositat pel saber i del saber, a superar els límits de la història, i de l’espai, i de la veritat.

Decidir decidir.

L’amor per la vida. L’amor per la raó. L’amor per l’emoció.

El camí cap a l’infinit de la substància existencial.

Trobar-se a un mateix.

2 pensaments a “LAKK

  1. ¿T’has dedicat alguna vegada a mirar fixament els estels tanta estona que t’ha començat a rodar el cap? Però no perquè haguessis d’estar amb el cap inclinat enrere, sinó pel fet de mirar tan lluny.
    Què hi ha més enllà de tot?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s