Com deia fa uns dies, el shock de la crisi, de les consultes independentistes, dels problemes mediambientals, són oportunitats, a la força, però oportunitats. Avui s’ha constituït l’entitat Granollers Decideix. En els seus estatuts, un dels primers articles reflecteix els objectius de l’entitat. No sé com feia exactament, però reflectia que l’objectiu era promoure el “dret a decidir” i fer una consulta popular. Un noi del públic, en el torn de paraules sobre els estatuts, ha aixecat la mà: volia saber si l’entitat tenia per objectiu fer només una consulta o si en volia o podria fer més.
Per unanimitat (1 vot en blanc i 296 a favor, cap en contra) s’han modificat els estatuts. Ara l’objectiu és fer “consultes”, en plural. Això ha canviat crec la concepció de molts de l’entitat i del procés. A partir d’aquell moment, alguns hem començat a veure l’entitat de Granollers Decideix com alguna cosa més, no com una simple eina legal per poder fer la consulta sobre la independència de la nació catalana. Ara, és un eina per poder fer “consultes” populars, per poder promoure la democràcia participativa.
I jo penso: si aconseguim que l’entitat segueixi en el temps, promovent altres consultes, incentivant el debat i la participació, qui podrà deslegitimitzar-les? Qui podrà titllar d’il·legal aquesta primera consulta? Qui podrà dir que aquestes consultes no són democràcia, sinó independentisme democràtic? Ningú que no hagi perdut el seny o que mai n’hagi tingut.
Bé, sí, potser algú…
Aquells que creuen en una democràcia partidista, jerarquitzada, quadriennal, demagògica, que desprestigia la política, aquella democràcia moguda pels personalismes, per las baralles d’improperis i no d’arguments. La raó per la que escollim representants és per reduir els costos de discutir/decidir/proposar entre tots. Escollim uns representants perquè proposin per nosaltres, debatin per nosaltres i finalment decideixin per nosaltres. Les dos primeres coses, proposar i debatre, ja està bé que ho facin. Fins i tot, potser és millor; poden arribar a saber-ne més, especialitzar-se, i aconseguir que els debats siguin més fructífers, que puguem arribar a millors conclusions.
Però decidir ja no és necessari que es faci mitjançant representants. Ara els representants no han de decidir per nosaltres. Hi ha moltes maneres de reduir els costos d’unes eleccions: tenim internet, el vot per correu, podríem posar col·legis electorals que funcionessin permanentment (com una caixer bancari)… De idees en poden sorgir moltes, però les que ja hi ha són suficients per acabar amb aquesta pantomima.
Ja n’hi ha prou. Tots decidim decidir, volem decidir. I els que no ho volen, els hem de fer entendre que també ho han de voler, que és la seva responsabilitat. Per molta gent és molt més fàcil no fer cas a res, no complicar-te la vida pensant, i descansar. Però la cosa no hauria de funcionar així, i això és el que Granollers Decideix vol canviar, o si més no, el soci que escriu ara en aquest blog.
Visca la democràcia participativa!
lakk.
LAKK 