GRANOLLERS DECIDEIX

Com deia fa uns dies, el shock de la crisi, de les consultes independentistes, dels problemes mediambientals, són oportunitats, a la força, però oportunitats. Avui s’ha constituït l’entitat Granollers Decideix. En els seus estatuts, un dels primers articles reflecteix els objectius de l’entitat. No sé com feia exactament, però reflectia que l’objectiu era promoure el “dret a decidir” i fer una consulta popular. Un noi del públic, en el torn de paraules sobre els estatuts, ha aixecat la mà: volia saber si l’entitat tenia per objectiu fer només una consulta o si en volia o podria fer més.

Per unanimitat (1 vot en blanc i 296 a favor, cap en contra) s’han modificat els estatuts. Ara l’objectiu és fer “consultes”, en plural. Això ha canviat crec la concepció de molts de l’entitat i del procés. A partir d’aquell moment, alguns hem començat a veure l’entitat de Granollers Decideix com alguna cosa més, no com una simple eina legal per poder fer la consulta sobre la independència de la nació catalana. Ara, és un eina per poder fer “consultes” populars, per poder promoure la democràcia participativa.

I jo penso: si aconseguim que l’entitat segueixi en el temps, promovent altres consultes, incentivant el debat i la participació, qui podrà deslegitimitzar-les? Qui podrà titllar d’il·legal aquesta primera consulta? Qui podrà dir que aquestes consultes no són democràcia, sinó independentisme democràtic? Ningú que no hagi perdut el seny o que mai n’hagi tingut.

Bé, sí, potser algú…

Aquells que creuen en una democràcia partidista, jerarquitzada, quadriennal, demagògica, que desprestigia la política, aquella democràcia moguda pels personalismes, per las baralles d’improperis i no d’arguments. La raó per la que escollim representants és per reduir els costos de discutir/decidir/proposar entre tots. Escollim uns representants perquè proposin per nosaltres, debatin per nosaltres i finalment decideixin per nosaltres. Les dos primeres coses, proposar i debatre, ja està bé que ho facin. Fins i tot, potser és millor; poden arribar a saber-ne més, especialitzar-se, i aconseguir que els debats siguin més fructífers, que puguem arribar a millors conclusions.

Però decidir ja no és necessari que es faci mitjançant representants. Ara els representants no han de decidir per nosaltres. Hi ha moltes maneres de reduir els costos d’unes eleccions: tenim internet, el vot per correu, podríem posar col·legis electorals que funcionessin permanentment (com una caixer bancari)… De idees en poden sorgir moltes, però les que ja hi ha són suficients per acabar amb aquesta pantomima.

Ja n’hi ha prou. Tots decidim decidir, volem decidir. I els que no ho volen, els hem de fer entendre que també ho han de voler, que és la seva responsabilitat. Per molta gent és molt més fàcil no fer cas a res, no complicar-te la vida pensant, i descansar. Però la cosa no hauria de funcionar així, i això és el que Granollers Decideix vol canviar, o si més no, el soci que escriu ara en aquest blog.

Visca la democràcia participativa!

lakk.

OURS – LE CAFARD DES FANFARES

UNA OPORTUNITAT

Encara que soni utòpic, no ho és. El món i la humanitat tenen oportunitats, els shocks ens serveixen per això. La crisi, les consultes independentistes, els desastres naturals o els escàndols polítics.

El procés engegat per la societat civil cap a la independència política de Catalunya és una altra oportunitat. Per pensar i reflexionar; de quin món volem i de quin país volem. Si demà es proclamés la independència de Catalunya, quina constitució escriuríeu? Una de molt oberta, que es pogués adaptar als diferents governs i situacions, una de molt concreta que treiés poder als governs i que, per tant, ens encaminés en el futur de forma més concreta, pensaríeu en una constitució per caminar-hi durant 20 anys, o una per caminar-hi durant 50?

Jo, en un dels molts viatges de tren que faig durant la setmana, he intentat fer l’exercici. Les respostes no són senzilles, i espero que els meus estudis d’economia, els llibres recomanats i comprats que tinc per llegir, i el consell i sensibilitat de companys més erudits que jo, m’ajudin a trobar alguna d’elles.

Primer de tot he pensat que el millor seria fer una constitució molt concreta, que permetés als ciutadans tenir una visió de futur clara que haguessin aprovat en referèndum, i així escapar de les visions populistes de futur de partits polítics preocupats per la seva legislatura de 4 anys i no la de l’infinit dels ciutadans. Vull dir, que la constitució la faria servir com una eina aprovada pels ciutadans per expressar la seva voluntat de futur.

En segon lloc proposaria una llei electoral i un sistema parlamentari més obert, transparent, participatiu i dinàmic. Polítics i parlamentaris en règim de dedicació parcial, per exemple, amb una durada parlamentaria de poc temps. S’haurien de veure les limitacions d’un sistema d’aquestes característiques, i s’haurien d’intentar ajustar, però crec que s’ajustarien a una democràcia de cap a peus i a les necessitats morals i socials d’avui en dia.

Buscaria un descentralització de les feines de govern. En aquest sentit, podrien ser bones les reformes paral·leles del sistema educatiu i sanitari, dos necessitats bàsiques de la vida humana. Crearia dos instituts amb plena responsabilitat d’aquests dos serveis públics que haurien de passar comptes cada any de la seva activitat, que serien comandats per professionals i no polítics, i que tindrien un vessant més “empresarial” que funcionaria. M’explicaré abans que algú em salti al coll… Vull dir que ara tot el complex educatiu i sanitari es porta des d’una idea de servei públic i, per això, costa trobar-hi a vegades (sobretot en el complex educatiu) una exigència i una professionalitat adequada.  En aquesta descentralització també hi entra veure el paper dels ajuntaments i les seves competències.

Fer públics o recursos naturals de bé comú; l’aire, l’aigua, la vida vegetal i animal i el sòl, a més del coneixement i la cultura.

Conciliació de la vida personal i laboral. Per tant, reducció de la jornada laboral: 4 hores. Aquest punt ens ajudaria a tots plegats a entendre que amb molt menys poder adquisitiu és té molt més temps per ser feliç. He dit “conciliació”, això significa jornada intensiva, tant a escoles com a empreses.

Consideració de les externalitats, com la propiciació de situacions desfavorables per la societat i la felicitat dels seus ciutadans o altres éssers de la biosfera. Si algú fuma: externalitat. Si algú va amb cotxe: externalitat. Si algú fa un anunci sexista: externalitat. Si algú fa una pel·lícula o cançó amb enaltiment de la violència i la desigualtat social: externalitat. No es tracta de cohartar llibertats, es tracta d’exigir responsabilitats i transformar-les en diner per aquells que no són prou madurs per canviar un comportament “contaminant”.

Suposo que altres “reformes” també podríen ser interesssants. No és que ara vulgui fer un debat sobre quin país necessitem ni com aconseguir-lo, només parlo de la il·lusió de començar un projecte, la il·lusió de començar una nova empresa com és la independència, com és la superació dels problemes mediambientals, com és la lluita contra la desigualtat social.

No parlo de solucions, sinó d’il·lusions, d’oportunitats.

SAEZ – FILS DE FRANCE