Amb el dia de solet que fa avui a qui no li podria venir ganes de construir grans coses interessants, somnis, revolucions permanents…
El problema de construir és que sovint hi ha una quantitat enorme de dics que no pots destruir. Llavors t’envaeix la necessitat de destruir-los i fer una construcció completa, horitzontal, transversal.
Com pots pensar en el problema ecològic que vivim sense connectar-ho amb el paradigma empresarial? Com pots parlar d’empreses sense parlar de drets de propietat i sistema educatiu? Com pots parlar de sistema educatiu sense parlar de valors? I, digueu-me, com pots parlar de valors sense parlar de cultura i llibertat d’expressió i televisió? I com pots parlar d’aquests sense enllaçar-ho inevitablement amb la democràcia i el sistema polític?…
Realment potser es tracta d’anar fent espais allà on ens ofegàvem, potser només és anar trencant aquells enllaços que tant mal ens fan, potser que simplement intentem trencar les mentides que enceguen els nostres amics…
De totes maneres avui tinc ganes de construir, però és tant gran l’edifici que no sé ni per on començar. Com tot bon arquitecte, s’haurà de començar pels fonaments… Però tampoc trencar-t’hi el cap més del compte, al cap i a la fi, no vius als fonaments d’una casa, sinó sobre el terra, en les habitacions. I això és el que realment et determina…
Aquí Txarango, que estrena CD, i ho fa molt i molt bé!
LAKK 