M’ha arribat a les mans un paperet, prou bonic, representatiu de la campanya “No seas idiota”. Aquesta campanya vol animar els joves espanyols a votar. De fet, una mica, més que animar, seria amenaçar: si no votes, seràs idiota. Idiota, que siginificava a grècia, aquell que no participava de la vida pública.
Ara bé, participar de la vida pública no crec que es redueixi al simple fet de votar. Participar de la vida pública és moltes més coses: ser conscient de les coses que passen dia a dia, saber què es cou als parlaments, manifestar-se, formar part d’alguna entitat local, nacional o estatal, o fins i tot, discutir amb companys o altra gent entrebancs i qüestions que ens afecten. Com pot algú denominar-te d’idiota pel simple fet de no anar a votar?
Ja és curiós que entre els períodes electorals ningú es preocupi de que participis de la vida pública, que acaba essent només això: posar un paperet dins una caixa. No hi ha campanyes animant el ciutadà a llegir el diari, ni animant el personal a enriquir el poble amb altres coses, no, això mai. Em dóna l’estranya sensació, ja em perdonareu, de que només se’ns vol, a nosaltres, joves i grans, als ciutadans, per reafirmar la posició dels que estan al poder.
M’agraden les grans frases “Qui no vota no es pot queixar”, “Votar és un dret i un deure” o l’espot del govern, on posaven uns avis i argumentaven que si no anaves a votar era com desmerèixer la transició democràtica. Els dos arguments són criticables, primer el de que tens un compromís amb l’estat i l’altre de que no votar es desmerèixer la lluita per la democràcia. Anem a criticar-los una mica…
Que tinguem un compromís amb l’estat és quelcom bastant qüestionable. Jo, com a ciutadà, en el meu moment de néixer no em demanen si vull ser del sistema, ni tampoc m’ho demanen quan faig 18 anys, de fet, m’obliguen a fer moltes coses que jo potser no faria: el DNI, la declaració de la renta, anar pagant impostos… És a dir, que jo hagi de votar per un compromís imposat, no ho trobo bé. No dic que no tingui beneficis d’aquest compromís, però d’aquí a dir que l’estat es porta molt bé amb mi…
Després dir que no votar és desmerèixer la democràcia… Jo crec que això ho fa la mateixa classe política amb accions tant antidemocràtiques com anar a una guerra que ningú volia, com tenir una monarquia hereditària, com fer propostes sense debats darrere tot plegat (Bolonya), o posar distàncies entre el ciutadà i la classe política (cotxes oficials…). I tenir en compte que un ministre de Franco és un alt dirigent molt reconegut del PP, cosa que ningú critica mai…
Per altra banda, la meva ment inquieta cada cop em fa més clarivident que les accions i les decisions que hem de portar a terme, les hem de meditar no respecte del que representen, sinó respecte del que provoquen. M’adono, com bé em comentava un amic meu, que allò que volen combatre més els polítics és l’abstencionisme. Això em fa pensar que si tots ens abstinguéssim d’anar votar, es desprestigiaria aquesta classe política que s’hauria de posar les piles per fer que la gent votés, és a dir, l’hauria d’il·lusionar, hauria de prendre decisions serioses… El vot nul no el miren mai, ara només amb les eleccions d’Euskadi on el vot nul donava a entendre aquell sector de la població que hagués votat l’esquerra abertzale.
M’adono, potser, que si seguim donant peixet a aquestes institucions aposentades, que seguiran vivint en el seu si mentre la gent voti, no anirem enlloc més que on som ara. La gent amb mala fe, o simplement amb l’oportunisme de, per exemple, els líders catalans, no entenen les coses parlant, les entenen a jarabe de palo, doncs palo els hi donarem.
Abans d’acabar voldria deixar clar que sóc partidari de la democràcia, i que aquest post és més una crítica a la classe política i al paper del ciutadà en el context actual que cap altra cosa. De tota manera, foteu-me canya que estic fent enaltiment de l’abstencionisme!
Salut i Independència!
lakk.
LAKK 