[Els Catarres – Rock&Roll, val molt la pena…]
Amb una companya de viatge extraordinària, sovint ens imaginem com màquines governades per una multitud ingent de petites personetes que representen la diversitat de processos mentals que ens mouen i disparen les nostres emocions. Amb un toc d’humor, a l’estil “el cuerpo humano”…
Així quan un fa una cara de no entendre alguna cosa, o bé de que és molt complicada, imaginem un pont de control amb tot de persones iguals esvalotades cridant a tort i dret, buscant papers, registres,…
Quan estàs que no saps si fer una cosa o altra… doncs imaginem una discussió acalorada entre els que volen llençar-se a la piscina i els que no, alguns que es tornen bojos per la discussió… alguna personeta que s’empana, naturalment…
Quan no recordes quelcom, imaginem una de les personetes, igual a nosaltres, però amb llarga barba blanca (el bibliotecari) dirigint a totes les altres… papers volant, gent que es desespera per no trobar la resposta, un que se li acudeix fer un logaritme estrany per descobrir la resposta, un que busca el diccionari el que és un logaritme per copiar-se del del costat, un que es suïcida descobrint la seva immensa ignorància davant l’acotat inventari de coneixement que posseeix…
En fi, que ara, que és estiu (gairebé), les meves personetes estan tot contentes (panxa-contentes) estenent tovalloles dins el meu cap, estan fent carioques, estan jugant aquí i allà, estan nedant… tot el que es podia veure, avui, al Hofgarten de Bonn. =)
LAKK 