#junteshopodemtot ni un € per la Marató

No pagaré ni un euro per la Marató. No és per la falta de solidaritat amb els malalts de càncer, la seva família o els malalts potencials. Sé perfectament què és tenir un malalt crònic a casa.

Tinc les meves raons:

  1. Un anàlisis equivocat i convenient de la malaltia
  2. Submissió a la indústria farmacèutica i altres indústries
  3. La concepció neoliberal i classista de la caritat/solidaritat
  4. Investigació pública i de qualitat
  5. Els malalts no es beneficien de la recerca

No podem fer ulls clucs a la utilització mafiosa d’un drama personal, familiar i social com són les malalties cròniques. Des de l’anàlisi funcional del problema fins a la destinació de les aportacions per solucionar-lo, la Marató és una pantomima vergonyosa i que hauria de contemplar l’objecció de consciència dels periodistes de TV3 obligats a fer el mico davant les càmeres anualment.

Enguany es fa més fàcil criticar la Marató després de la nociva i desastrosa Marató de la pobresa de principis d’any (us recomano l’enllaç del futur diputat al Parlament). Però també perquè el càncer ha estat una malaltia amb molta atenció dels moviments alter-terapèutics holístics que criden per una nova concepció de la malaltia i per a la denúncia del lobby farmacèutic. Els interessos econòmics al voltant del càncer han portat al bloqueig d’investigacions alternatives, amenaces, denúncies i encarcerament de doctors, terapeutes i investigadors que proposaven enfocaments diferents dels oficials.

Posem-ho pla i senzill: la indústria farmacèutica no vol cures, vol malalts necessitats i sols.

I com ajuda la Marató a aquesta concepció maquiavèl·lica de la sanitat? Ignorant les veus dissidents que la denuncien, oblidant els determinants de la salut de qualsevol malaltia, eludint hàbilment els plantejaments dels retallats, i normalitzant la recessió social (molt més forta que la econòmica) i el materialisme científic acrític farmacèutic.

Si el càncer és un problema social, és un problema públic, i per tant tots hi hem de col·laborar. Aquesta concepció neoliberal de la solidaritat és antisocial en tant que promulga la política de “els individus ja decidiran a on donen els diners”. I així estan els Estats Units… No podem perdre el finançament públic dels béns públics, que qui més tingui, més aporti.

Finalment, que la Caixa i Telefónica (entre d’altres) estiguin de patrocinadors em sembla de molt mal gust. Unes entitats tant perjudicials pels ciutadans de Catalunya haurien de ser esbandides d’actes solidaris: els enverinen de la seva putrefacció capitalista contra-evolucionària.

Ah, per cert, he dit que no donaria ni un euro, però sí que hi he donat part del meu temps. Escrivint el blog i mirant una mica del programa… pel meu gust bastant avorrit però que sortosament visualitza problemes que de vegades no volem veure. Esperant que, algun dia, finalment, es faci la Marató de la Immigració, la Drogodependència, el Suïcidi… i que no recapti diners, però que posi a parir dels desgraciats manipuladors que desemparen a la seva sort gran part dels ciutadans que els sostenen. Escolteu, #junteshopodemtot.

Imatge

ps: prefereixo no explicar-me més perquè així els que us atreviu a comentar em pugueu acusar de generalista, i així, fomentar un debat de fons, calent, calent…

pps: imprescindible, El Rapto de Higea, de Jesús García Blanca – virus editorial

ppps: enllaços (dins el text):

UNA NOVA CONCEPCIÓ DE L’HOME

ABANS DE LLEGIR EL MEU ESCRIT, LLEGIU:

LA MEDICINA NOS ENFERMA, ANDRÉS RÁBAGO – \”EL ROTO\”

El que ens mostra en el fons “El Roto”, no és més que una altra forma de veure l’ésser humà1. Una visió més espiritual o energètica, una visió que engloba aquells aspectes als que la ciència no hi ha volgut arribar. Les emocions, la ment, el seu poder sobre el cos, segons com, no ens és estrany; quan veiem que algú fa mala cara, perquè està calent, o perquè està tremolant, li demanem què li passa. No li estem demanant només com es troba físicament, biològicament, sinó també emocionalment o psicològicament. Tots sabem que hi ha una connexió entre la nostra part material i la nostra part emocional, espiritual -digueu-ne com vulgueu-, però sembla ser que només la volem veure quan ens interessa. Que potser quan ens donen una mala nota d’un examen o ens comuniquen la mort d’un familiar no ens maregem, o ens sentim malament físicament? Perquè ens hi hauríem de sentir si això no té res a veure amb el nostre cos? Doncs perquè hi ha una connexió, i fins que no l’acceptem, la humanitat viurà en la ignorància més profunda.

Quina diferència hi ha, doncs, entre un malestar menor, i una gran malestar? Aquesta connexió s’estudia, té teràpies i professionals, els professionals de les medicines o teràpies bioenergètiques; osteopatia, acupuntura, reiki2, homeopatia, flors de bach, risoteràpia, i infinitat de altres teràpies que treballen amb diferents aspectes del nostres ésser per curar aquelles coses que no funcionen bé. Malalties, des d’aquest punt de vista, deixen de ser una cosa que ataca l’organisme, a ser disfuncions de l’organisme que cal sanar i rehabilitar.

A la indústria farmacèutica, però, tots sabem que no li interessa econòmicament aquestes pràctiques “alternatives”. Per això s’ha cuidat de fer fortes campanyes de publicitat subliminal pels mitjans més poderosos –televisió, Hollywood…-, en contra d’aquestes pràctiques. Només usant la lògica, descobrim que aquestes pràctiques han de ser útils i fructíferes, qui sinó deixaria la medicina “convencional” per passar-se a unes teràpies molt més cares que no fan res. Per suposat, a la indústria farmacèutica li interessa molt més que algú quan li faci mal l’esquena es prengui una aspirina, que no pas que vagi a l’osteòpata o a fer una sessió de reiki.

No és l’únic avantatge que ha pres la “farmàcia”, també ha decidit augmentar la seva productivitat d’una manera molt i molt afectiva: fent que la gent es posi malalta. Ho pots fer de moltes maneres diferents, jo en posaré d’exemple una que de segur tots vivim de prop. Tres hores després que se’n vagi el sol, la glàndula pineal3 comença a segregar amb més intensitat que durant el dia, una hormona, la melatonina4/5. Aquesta hormona, amb una forta acció antioxidant, és una de les màximes armes que té el cos respecte l’envelliment, té altres funcions, però. No ens hauria d’estranyar que aquesta hormona estigui prohibida a Espanya, ni tant sols com a additiu dietètic, sabent com de beneficiosa és per la salut, ni ens hauria d’estranyar la forta campanya que s’ha fet en els últims 50 anys, o més, per incentivar la població a centrar la seva activitat social i de lleure a la nit. No ens hauria d’estranyar, sabent els interessos de la indústria farmacèutica, que el telenotícies de TV3 es faci a les nou de la nit, i els programes socialment acceptats a partir de les deu. N’estic segur que la “farmàcia”, va veure molt bon negoci en tot això de la vida nocturna. A més, totes les hores que ens passem treballant, estudiant, fent el que sigui, fan que qui més qui menys, hagi d’anar a dormir tard.

Si visquéssim d’acord amb el que el nostre cos necessita, sense tants luxes però amb més qualitat de vida, de segur que no estaríem tant malalts. Llavors, arriba el que ens expliquen els terapeutes de les teràpies bioenergètiques6; el nostre cos energètic és tant o més sensible que el nostre cos físic, per això queden registrats en ell els successos i experiències difícils o traumàtiques no resoltes, tant com quedarien en el nostres cos físic cremades o ferides profundes que amb el temps no cicatritzen del tot. La diferència, diuen, és en què aquestes ferides o cicatrius del cos energètic es trobaran inhibint o perjudicant el bon funcionament del cos físic amb la possible mor cel·lular per metàstasis. I segueixen, llavors, hem de comprendre que el tractament mitjançant l’ús de medicina al·lopàtica (quimioteràpia, fàrmacs…) només resoldrà l’evidència física de tal trastorn, amb la seva conseqüent reiteració.

Bé, us ho podeu creure, o no, però penseu, si només sou carn i ossos, o també ànima o ment, penseu també si la relació entre els dos, no és real, o si la relació entre els dos no l’hem de tenir en compte. Penso, però, que no és qüestió de creure o no, és més qüestió de veure, o no, és qüestió de treure’ns de sobre les capes i capes de mentides que fa anys que ens posen al damunt.

 

1.-http://blocs.tinet.cat/blog/marinera-en-terra/category/184/els-meus-pensaments/2008/08/06/l-espiritualitat-laica-a-l-era-de-la-globalitzaci

2.-http://www.sanacionysalud.com/cancerreikimadrid.htm

3.-http://es.wikipedia.org/wiki/Glándula_pineal

4.-http://ca.wikipedia.org/wiki/Melatonina  i  http://es.wikipedia.org/wiki/Melatonina

5.-http://www.dsalud.com/numero83_5.htm

6.-http://rie.cl/index.php?a=184833

 

Veus importants:

RAIMON PANIKKARhttp://es.wikipedia.org/wiki/Raimon_Panikkar

RICHARD J. ROBERTShttp://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_John_Roberts

 

Per ampliar:

ENTREVISTA RICHARD J. ROBERTShttp://www.rebelion.org/noticia.php?id=54326

EL JARDINERO FIELhttp://es.wikipedia.org/wiki/El_jardinero_fiel_(novela)  i http://es.wikipedia.org/wiki/El_jardinero_fiel_(película)

INTERMON OXFAMhttp://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2005&ui=10021

ARTICLE CMAhttp://www.adaptogeno.com/svms/noticias/noticia283.asp

 

I com sempre, una cançoneta:

THE CRANBERRIES – RIDICULOUS THOUGHTS