Carta oberta als diputats de les CUP

Benvolguts catalitzadors,

No sóc militant, sí simpatitzant, votant i enamorat del projecte d’Unitat Popular. Crec que l’experiment està sortint molt bé, cal dir-ho ben clar, alt i fort. Dit això…

Us preocupa la mediocritat i el funcionament del Parlament, a mi també. Segueixo les vostres intervencions a comissions i plens tant com puc. D’acord un 99 coma no-sé-quan % amb el que dieu. Chapeau!

Evidència punyetera: treballeu en un teatre ritual. Les votacions no canvien amb el debat, les decisions vénen fetes, pensades i raonades, els passadissos del Parlament saben més que els ciutadans i tothom mira el mòbil quan els altres parlen.

El problema: què ha de fer un lleó quan té dret a paraula en el ritual de la legitimació pública de la cacera? Explicar perquè no s’ha de caçar, d’acord. Però què més?

Se’m fa poc evident que denuncieu públicament el que passa als passadissos. Els votants de CiU i ERC (i altres) no ho volen saber. Nosaltres sí. Els troians estem a fora esperant i vosaltres des de dins heu d’obrir les portes.

Esteu colze a colze amb corruptes i corruptors, s’està iniciant un procés constituent i si mai les CUP en formen part no poden cometre els errors d’ICV-EUiA amb el tripartit. No ens ho podem permetre… la cosa està molt malament i tenim pressa.

Podríeu guanyar debats cara a cara, ho faríeu sense problema perquè en molts casos tenim la veritat i en altres la raó. Però en les preguntes demaneu per peres, responen pomes, seguiu en llimones i acaben amb préssecs. La tasca és fantàstica, el resultat, un pas més del ritual de la cacera.

Què en penseu? Com trencar amb això? Què passarà si algun dia les CUP gestionen Govern Nacional? Es treuran tots els draps bruts que surtin, peti qui peti?

Força i revolució! No pasarán. No pasarán. No pasarán.

Atentament,

Oriol Puig.

Estudiant, vallesà, monitor de lleure, entre d’altres… ;P

Els tres terços i el #procésconstituent

A Catalunya sembla que ens regim pels 3 terços. La CiU (1.116.259 vots) nacionalista de dretes, el populisme centralitzador PPSOEC’s (524.707 + 471.681 + 275.007 vots) i l’esquerra catalanista-internacionalista-alternativa de ERC, ICV-EUiA, CUP, Pirata… (498.124 + 359.705 + 126.435 + 18.219). Tots tres terços estan compostos del poble, del 99%, però… ai las!

CiU només hi fa polítiques en contra, a favor de la troika. El PPSOEC’s són l’herència d’una Espanya rància i putrefacte sense programa ni rumb… de vividors.

L’esquerra “alternativa” al centralisme espanyol i el caciquisme català no ha pogut superar el nodo de TV3, la Vanguardia i Rac1. Ha pactat amb els desposseïdors del PSOE i s’ha arrelat a la butaca en molts casos.

I què toca ara? Un #procésConstituent en majúscula perquè la por canviï de bàndol. L’objectiu és clar, fer un reset general al sistema. Tenim una cosa que CiU i el PPSOEC’s no tenen: un projecte. Ells tenen paraules que s’endu el vent de ventiladors instal·lats en consells d’administració. Ells tenen crisis, totes, i nosaltres solucions, llums i taquígrafs, denúncies, propostes i fets.

La gràcia és que la seva feblesa és la nostra fortalesa. Si proposem quelcom amb forma i ànima, un cop d’efecte al silenci, se’ns unirà molta gent que ara mateix, ja no li val el discurs de la por. No som el poble, però creiem ser-ne els seus defensors amb una crítica racional a les seves mentides.

No es pot pronosticar res, però sí fer volar coloms. Aquesta esquerra ja té un milió de votants, i pot enganxar persones dels altres dos terços que ara, no tenen rumb ni direcció. Milió i mig de catalans podem decantar la balança.

La clau de l’èxit: un projecte obert. Les múltiples sensibilitats hi tenen cabuda i el procés es va modificant, és mòbil. Les esquerres per crítiques i plurals ens trenquem en un sistema partitocràtic, i per això crec que el primer objectiu de la candidatura unitària hauria de ser el de crear un llei electoral nova que sigui un mecanisme de control ciutadà constant i blindat, i un mecanisme polític adaptat als nous temps dels moviments socials i les tecnologies de la comunicació i informació. Invertir-hi moltes energies, si cal (i caldrà).

El segon pas és clarament l’auditoria del deute, i un referèndum per decidir si es paga i què es paga.

Els MMSS i les organitzacions i associacions són la clau per un procés obert i plural. Qui s’hauria d’afegir? Naturalment en la conjuntura actual, no s’entendria sense la PAH, però també: PARS, PUDUP, MareaGroga, Som el que sembrem, Rereguarda en moviment, AturemEurovegas, Stop Fracking, Auditoria del deute,… o cooperatives com SomEnergia, Coop57, CIC, CASX, AureaSocial, Col·lectiu Ronda, Ciutat Invisible,… o associacions com Justícia i Pau, Attac, l’ANC, Dolça revolució, Adenc, Greenpeace, Amnistia Internacional… i, és clar, sindicats minoritaris (o majoritaris) i els partits del “nostre” terç: ERC, ICV-EUiA, CUP, Pirata, EsconsBlanc, Farts.cat….

M’atreveixo a fer la meva llista per aquesta candidatura, que crec que com a objectiu haurien de ser els 60 diputats, si no la majoria absoluta. Una majoria absoluta poc totalitària, diria jo…

1. Ada Colau
2. Esther Vives
3. Dolors Camats
4. Josep Pàmies (Dolça Revolució)
5. Pau Llonch (PAH Sabadell)
6. Marc Roselló (@SomEnergia)
7. Vera Sacristàn (Universitats)
8. Àngels Castells (Dempeus)
9. Joan Subirats (IGOP)
10. Manuel Delgado
11. Teresa Forcades
12. Enric Duran (CIC)
13. Albano Dante Fachin (@_cafeambllet
14. Raimundo Viejo
15. Hibai (@Hibai_)

I després, tants d’altres… Haig d’admetre que ja em costa abans de començar. Qui posaria de ERC…? #uix