Tulipa

[abans de començar, prémer…]

A Bonn també arriba la primavera,
tard, i diferent, però arriba.
No és una primavera salvatge,
de fet, és una primavera més de…

…quan somiava en el batxillerat,
de quan pensava molt en noies i en com aconseguir-les.
En fi, de quan pensava que les noies s’aconseguien.

La llum de les vuit de la tarda a casa,
fent deures, llegint llibres, descobrint.
Han anat a recollir flors els del BCE
però la primavera arriba. I arriba. I arriba.

Una cançó nova, un so de ponts amb la infantesa,
Recordeu les colònies, els partits de futbol, Plats Bruts,
el centre, els SMS, els treballs sobre ocells o països,
…tot plegat?

A Bonn sí, a Bonn hi ha finestretes.
Les obres, i heures agafades ben fort arreu,
pugen, pugen i…

MARIO, ADIÓS, ADIÓS…

SANT JORDI ÉS POESIA

El Sant Jordi és un moment de contacte, de l’amor, la literatura, la cultura, el nacionalisme… Sant Jordi expressa com expressa la poesia. Paraules rere paraules, roses rere roses, llibres i mirades, sobretot mirades encantadores.

Per Sant Jordi em carrego de roses, faig una llista de totes aquelles noies especials, aquelles que m’agrada fer somriure. Faig unes targetetes, i les poso dins la rosa. És encantador anar a comprar les roses. Quan en demanes 15 o 17 la cara del venedor és de pel·lícula. Llavors, la nit abans, ultimant detalls…

Aquell dia pel matí, és a dir, avui al matí, és el zenit total. Al tren tothom et mira amb el feix de roses. Quan entres a l’escola tothom va exclamant.

En un moment de pau, agafes unes de les roses, amb un dels noms. T’acostes per darrere a la noia. Anna? Júlia? Annabel? Carla? Alba? Dèlia?… el nom que sigui. Ella es gira, inclines la rosa cap a ella.

Les reaccions són variades, però totes somriuen, i veus que gaudeixen el moment, t’abracen els dos petons. Però jo encara estic mirant els llavis, el somriure.

 

La poesia dels somriures és Sant Jordi.

Visca els enamorats!

Visca els il·lustrats!

Visca la cultura!

Visca Sant Jordi i Catalunya!

Visca! Visca! Visca!

 

Salut i Independència!

lakk.

 

ELS PETS – ELS ULLS DE COLOR MEL (és al top10 de cançons d”enamorats…)

EM

Uns poemes que relaten una història.

És 2n Premi Sant Jordi en la categoria de poesia de l’escola Súnion, Institució Cultural Catalana.

Si voleu, us podeu descarregar la versió PDF, prement aquí. O llegir-ho amb l’Issu prement aquí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui el carrer portava la teva olor.

 Aquella de malalt. Aquella de suor freda,

                                  de colònia barata,

i de pixum gastat.

 

 

 

MATÍ COMARQUINAL….

Que maco és el cel comarquinal al matí.
La pausabilitat amb què desperta i diu bon dia.

Bonic, per la bonica composició de l’aquarel·la;
les muntanyes que retallen el cel blau i net,
uns pocs núvols rogencs i el piular dels ocells.

És un moment tranquil, sense cotxes,
sense gaire vent ni pudors urbanes.
És tal i com ha estat sempre, sense el soroll
dels utencilis moderns de l’humà capritxós.

Les muntanyes són fosques, els ocells
transmigren amunt i avall del paisatge.

Tot comença aquí, tot hauria de començar aquí,
amb l’aire net i l’ànima clara,
els ulls tranquils, la mirada serena,
i una melodía desordenada,
d’ocellets.

Que maco és el cel comarquinal al matí.

 

GOSSOS – LA CARTA