La setmana passada, el divendres dia 14 de novembre, al Centre Cultural de Cardedeu, la companyia de teatre amateur 10 de Deu de Teatre, ens va representar als assistents de forma magistral FARRO, una adaptació de l’obra d’Arnold Wesker, La cuina.
Sota la direcció de Mireia Chalamanch, 9 actors i actrius van aconseguir amb la seva sensibilitat i introspecció, fer-nos arribar un missatge de reflexió i d’humanitat, tanmateix crític i sincer. Una obra profunda.
A la cuina, una sèrie de personatges van treballant, van produint, mentre un dèspota arrogant els va controlant. Cada un, un arquetip concret. No sobra cap personatge ni crec que tampoc en falti cap. La transmissió dels elements del món en una cuina. Impressionant.
El tema: com anem tirant una mica tots, com estem tancats en aquesta cuina on només s’espera de nosaltres que produïm, com alguns intenten somiar, malgrat tot, com uns s’hi neguen, com uns no tenen somnis. Com uns es topen amb una gran paret, una paret d’odi, ignorància, individualisme…
FARRO, amassant els somnis, elevant-nos a un nivell de confiança, de comprensió i entessa.
Un post una tant… espès. No estic massa fi.
Moltes gràcies, Alícia!
Salut i Independència!
lakk.
NORAH JONES – SOMEWHERE OVER THE RAINBOW
ps: la cançó, cortesia i gràcies a la Maria, que me la va presentar (la cançó)
LAKK 