Salut i salut!
lakk
Arxiu d'etiquetes: SALUT
EL POTENCIAL D’UNA CÈL·LULA
Els humans som éssers vius, animals. El nostre cos està format per teixits, formats per cèl·lules, que van conformant els diferents òrgans i sistemes. Així, els nostres músculs estan formats de teixits musculars, que estan formats per cèl·lules musculars. Les cèl·lules són l’ésser viu per excel·lència. Mentre és discutible si un virus forma part de la vida, la cèl·lula és, sense dubte el seu màxim exponent, presentant-se des dels bacteris, fins als animals, passant per plantes, protists, fongs…, totes les divisions taxonòmiques.
Doncs bé, la cèl·lula, en el seu paper de ser la base de la vida, inclou una estructura, una morfologia i una fisiologia molt complexa. Orgànuls, ADN, RNA de diferents tipus, ATP, enzims… Tot plegat fa de la cèl·lula, una eina perfecte i amb una capacitat immensa per sobreviure al medi.
L’activitat de la cèl·lula, però, no es mou per cap intel·ligència divina o no divina, ja que aquesta la creen un conjunt de cèl·lules d’una forma molt complexa. Qui, o el què, gestiona el funcionament de la cèl·lula, és l’ADN, l’àcid desoxiribonuclèic. Aquest àcid és la unió de dues cadenes d’una consecució de nucleòtids; una desoxiribosa, una base nitrogenada, i un fosfat.
Com si es tractés d’un “sistema binari” com el que fem servir als ordinadors i a la majoria d’aparells elèctrics, les bases, de les que n’hi ha 4 tipus representades amb majúscules A (adenina), C (citosina), G (guanosina), T (timina), van codificant la informació. D’una successió concreta de bases en sortirà un proteïna, un enzim, un catalitzador, amb capacitat multifuncional i que permetrà a la cèl·lula de fer un tipus de compost o un altre.
De tota la successió de bases, d’informació genètica, se’n diu genoma. El famós projecte del genoma humà que consistia en construir la successió de bases i d’informació de tot el genoma dels humans. Com se sap, però, cadascú té una informació genètica diferent, aproximadament d’un 1 per 1000 de diferència entre els humans, i d’una mica més amb animals filogenèticament propers, com els ximpanzées o els goril·les.
En aquest moment podem desxifrar amb facilitat tot el genoma, és a dir, podem escriure tota la successió. Tot i així, és cert que encara no entenem el funcionament, l’últim gran pas. I entendre el funcionament del genoma, a part del gaudi del saber, oferirà una gran sèrie d’aplicacions que costen d’imaginar. En els primers estadis de coneixemnt d’aquest potencial, podrem fabricar teixits concrets (cosa que ja sabem fer amb les cèl·lues mare) amb gran facilitat, crear òrgans sencers… Molt més endavant, podrem “fabricar” espècies dels tipus d’animals que volguem.
També els vegetals els podrem fer créixer a la nostra manera, qui sap si podrem fer créixer cases vives plantant una simple cèl·lula o animals amb una morfologia que els permeti ajudar-nos en X tasques.
El fenomen que artificialitzarem els humans de segur serà el mateix que succeix en el moment, per exemple, de la fecundació sexual, on a partir, en el cas dels humans d’un òvul i un espermatozoide, sorgeix una ésser humà, amb la única ajuda per part de la mare, de donar-li de menjar. Si us hi heu fixat, ni cap déu, ni la mare ni el pare, li diuen a l’embrió com s’ha de desenvolupar, ho fa sol, i això és el que hem de descobrir com passa i poder modificar-ho, adaptar-ho…
D’això se n’anomena jugar a ser déu. I fa molta por. Encara que sigui apassionant, qui ens impedirà de crear noves espècies d’humans, o de tenir fills al nostre aire, o de ser immortals?… El potencial d’una cèl·lula és tant enorme que quan tendeix a zero el que falta per saber-ne, tendeix, inevitablement a l’infinit, les aplicacions i el risc de transformar la vida ja per sempre.
Tranquils tots, encara falta molt.
Mentrestant, salut i vida!
lakk.
UN ALÈ DE LLIBERTAT
Malgrat que no aprovi i que no cregui gens adient el consum de drogues, sí que crec que han d’estar permeses. No veig perquè un persona no pot decidir fumar-se un porret, cada dia, de tant en tant, sense parar…
Ara, això sí, tots som iguals davant la llei, ho hauríem de ser. Què vol dir que un narcotraficant pugui col·locar impunement, com ho fa, la mercaderia? És que no és il·legal? Bé que si et saltes la llei amb el cotxe et posen multa, o si expresses que el terrorisme és quelcom bo et poden arribar a posar a la presó. Perquè una gent que ven productes il·legals no se’ls agafa, quan, de fet, tothom sap on trobar… el material.
No dic que de vegades la llei s’ha de saltar, però per causes de força major, no per una consumició complaent, o un ritual desafortunat. Estic pensant en eutanàsia, per exemple.
A més, no crec que tingui massa sentit que tots els ciutadans d’un país hagin de pagar amb els seus impostos les cures, els medicaments i les operacions de persones que s’han dedicat tota la vida a espatllar el seu cos. No lliga massa que un home que ha fumat tota la vida, ara tingui una fantàstica sanitat, pagada pels que fumen com ell, però també pels que no tenen res que veure amb la història.
És una mica com si ara el govern, amb això de la crisi, fes hospitals econòmics. De manera que si tu et quedessis sense diners, poguessis anar allà, i t’arreglessin la vida, et donessin feina, uns diners per començar de nou… i resultés que tot de ludòpates que es gasten els diners jugant, o empaperant-se l’habitació amb ells, també se’ls arreglés la vida. No és just.
Hi ha moltes i moltes persones investigant en diversos camps de la medicina, de la biotecnologia, per poder curar malalties degeneratives, o de qualsevol tipus. Però, és clar, anem regalant la vida a una sèrie de gent que no la valora gens, i que la posa a la sort dels daus. No sé quines són les solucions, però hi ha d’haver responsabilitat, intentar fer entendre que la vida és valuosa, com el cos –com la ment i l’ànima-.
Falten una mica d’esquemes.
LAKK
Salut i Independència!
En tot cas, us deixo amb una cançoneta, un “alè de llibertat” he posat al títol, Ben Harper.
BEN HARPER – BURN ONE DOWN
UNA NOVA CONCEPCIÓ DE L’HOME
ABANS DE LLEGIR EL MEU ESCRIT, LLEGIU:
LA MEDICINA NOS ENFERMA, ANDRÉS RÁBAGO – \”EL ROTO\”
El que ens mostra en el fons “El Roto”, no és més que una altra forma de veure l’ésser humà1. Una visió més espiritual o energètica, una visió que engloba aquells aspectes als que la ciència no hi ha volgut arribar. Les emocions, la ment, el seu poder sobre el cos, segons com, no ens és estrany; quan veiem que algú fa mala cara, perquè està calent, o perquè està tremolant, li demanem què li passa. No li estem demanant només com es troba físicament, biològicament, sinó també emocionalment o psicològicament. Tots sabem que hi ha una connexió entre la nostra part material i la nostra part emocional, espiritual -digueu-ne com vulgueu-, però sembla ser que només la volem veure quan ens interessa. Que potser quan ens donen una mala nota d’un examen o ens comuniquen la mort d’un familiar no ens maregem, o ens sentim malament físicament? Perquè ens hi hauríem de sentir si això no té res a veure amb el nostre cos? Doncs perquè hi ha una connexió, i fins que no l’acceptem, la humanitat viurà en la ignorància més profunda.
Quina diferència hi ha, doncs, entre un malestar menor, i una gran malestar? Aquesta connexió s’estudia, té teràpies i professionals, els professionals de les medicines o teràpies bioenergètiques; osteopatia, acupuntura, reiki2, homeopatia, flors de bach, risoteràpia, i infinitat de altres teràpies que treballen amb diferents aspectes del nostres ésser per curar aquelles coses que no funcionen bé. Malalties, des d’aquest punt de vista, deixen de ser una cosa que ataca l’organisme, a ser disfuncions de l’organisme que cal sanar i rehabilitar.
A la indústria farmacèutica, però, tots sabem que no li interessa econòmicament aquestes pràctiques “alternatives”. Per això s’ha cuidat de fer fortes campanyes de publicitat subliminal pels mitjans més poderosos –televisió, Hollywood…-, en contra d’aquestes pràctiques. Només usant la lògica, descobrim que aquestes pràctiques han de ser útils i fructíferes, qui sinó deixaria la medicina “convencional” per passar-se a unes teràpies molt més cares que no fan res. Per suposat, a la indústria farmacèutica li interessa molt més que algú quan li faci mal l’esquena es prengui una aspirina, que no pas que vagi a l’osteòpata o a fer una sessió de reiki.
No és l’únic avantatge que ha pres la “farmàcia”, també ha decidit augmentar la seva productivitat d’una manera molt i molt afectiva: fent que la gent es posi malalta. Ho pots fer de moltes maneres diferents, jo en posaré d’exemple una que de segur tots vivim de prop. Tres hores després que se’n vagi el sol, la glàndula pineal3 comença a segregar amb més intensitat que durant el dia, una hormona, la melatonina4/5. Aquesta hormona, amb una forta acció antioxidant, és una de les màximes armes que té el cos respecte l’envelliment, té altres funcions, però. No ens hauria d’estranyar que aquesta hormona estigui prohibida a Espanya, ni tant sols com a additiu dietètic, sabent com de beneficiosa és per la salut, ni ens hauria d’estranyar la forta campanya que s’ha fet en els últims 50 anys, o més, per incentivar la població a centrar la seva activitat social i de lleure a la nit. No ens hauria d’estranyar, sabent els interessos de la indústria farmacèutica, que el telenotícies de TV3 es faci a les nou de la nit, i els programes socialment acceptats a partir de les deu. N’estic segur que la “farmàcia”, va veure molt bon negoci en tot això de la vida nocturna. A més, totes les hores que ens passem treballant, estudiant, fent el que sigui, fan que qui més qui menys, hagi d’anar a dormir tard.
Si visquéssim d’acord amb el que el nostre cos necessita, sense tants luxes però amb més qualitat de vida, de segur que no estaríem tant malalts. Llavors, arriba el que ens expliquen els terapeutes de les teràpies bioenergètiques6; el nostre cos energètic és tant o més sensible que el nostre cos físic, per això queden registrats en ell els successos i experiències difícils o traumàtiques no resoltes, tant com quedarien en el nostres cos físic cremades o ferides profundes que amb el temps no cicatritzen del tot. La diferència, diuen, és en què aquestes ferides o cicatrius del cos energètic es trobaran inhibint o perjudicant el bon funcionament del cos físic amb la possible mor cel·lular per metàstasis. I segueixen, llavors, hem de comprendre que el tractament mitjançant l’ús de medicina al·lopàtica (quimioteràpia, fàrmacs…) només resoldrà l’evidència física de tal trastorn, amb la seva conseqüent reiteració.
Bé, us ho podeu creure, o no, però penseu, si només sou carn i ossos, o també ànima o ment, penseu també si la relació entre els dos, no és real, o si la relació entre els dos no l’hem de tenir en compte. Penso, però, que no és qüestió de creure o no, és més qüestió de veure, o no, és qüestió de treure’ns de sobre les capes i capes de mentides que fa anys que ens posen al damunt.
2.-http://www.sanacionysalud.com/cancerreikimadrid.htm
3.-http://es.wikipedia.org/wiki/Glándula_pineal
4.-http://ca.wikipedia.org/wiki/Melatonina i http://es.wikipedia.org/wiki/Melatonina
5.-http://www.dsalud.com/numero83_5.htm
6.-http://rie.cl/index.php?a=184833
Veus importants:
RAIMON PANIKKAR – http://es.wikipedia.org/wiki/Raimon_Panikkar
RICHARD J. ROBERTS – http://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_John_Roberts
Per ampliar:
ENTREVISTA RICHARD J. ROBERTS – http://www.rebelion.org/noticia.php?id=54326
EL JARDINERO FIEL – http://es.wikipedia.org/wiki/El_jardinero_fiel_(novela) i http://es.wikipedia.org/wiki/El_jardinero_fiel_(película)
INTERMON OXFAM – http://www.intermonoxfam.org/ca/page.asp?id=2005&ui=10021
ARTICLE CMA – http://www.adaptogeno.com/svms/noticias/noticia283.asp
I com sempre, una cançoneta:
THE CRANBERRIES – RIDICULOUS THOUGHTS
LAKK 